Acherontia Atropos

L’esfinx de la calavera o de la mort (Acherontia atropos) és una arna molt gran, d’entre 9 i 12 cm d’envergadura. De cos llarg, gruixut, amb dos parells d’ales, les anteriors, triangulars negroses al dors amb punts groguencs, i les posteriors, més xicotetes i grogues amb franges serrades negres. Sobre el seu tòrax podem observar el dibuix d’una calavera humana, atribut que va servir a este invertebrat per aparèixer en obres tan famoses com Dràcula1 o el Silenci dels corders.

Procedent de l’Àfrica subtropical, és considerat el lepidòpter més veloç del planeta, podent assolir els 50 km/h. facultat que li serveix per fer migracions periòdiques d’enormes distàncies al continent europeu.

El seu cicle de vida es divideix en quatre estadis: ou, eruga, capoll i ja en la fase adulta, arna o papallona.

Les femelles ponen els seus ous al dors de les fulles de les plantes solanàcies com els caquis, patates i tomaqueres, encara que majoritàriament a l’oliveral.

A la fase d’eruga arriben a assolir els 130 mm. Presenten un color groc verdós molt cridaner, amb unes línies de color blau al llarg del cos.

Quan acaba el cicle, les erugues excaven galeries subterrànies d’uns 30 cm. per enterrar-se, passant a la fase de capoll, del qual eixirà un nou lepidòpter.

 

És l’única arna capaç de produir un so audible per als humans, ja que la resta d’arnes emeten ultrasons amb els quals són capaços de despistar en algunes ocasions les rates penades, els seus principals depredadors.

Quan l’esfinx de la calavera se sent en perill, desplega les ales mostrant el seu abdomen, alhora que emet un so que intimida el seu atacant, arribant de vegades a mossegar.

Són visitants assidus de les bresques d’abelles, ja que senten una gran predilecció per la mel. De com se les enginyen per colar-se en un rusc sense ser atacades per les abelles, hi ha dos teories, la primera i la més acceptada actualment, ens diu que produeixen una feromona que les fa passar inadvertides, i la segona que emeten un so similar al que realitza l’abella reina que juntament amb el dibuix del seu tòrax les camufla.

L’esfinx de la mort és una arna fascinant no només pel seu aspecte, sinó per les estratègies de defensa i camuflatge que presenta per sobreviure a la natura.

1A la novel·la Dràcula, Bram Stoker la nomena al capítol XXI: “-…i de nit grans arnes amb el dibuix d’una calavera i ossos creuats a la part posterior.- Van Helsing va assentir amb el cap i em va xiuxiuejar de manera inconscient: -L’Acherontia atropos de les esfinxs, coneguda comunament com “arna de cap de mort”.

Published by

Leave a comment