Author:mena
El ferreret o capellanet de cresta (Lophophanes cristatus) és una espècie de pardalet passeriforme de la família Paridae. D’uns 11,5 cm de longitud, és fàcilment reconeixible per la seua prominent, corbada i punxeguda cresta de plomes negres i blanques. La seua cara posseeix alhora línies blanques i negres, amb el pic negre. La zona dorsal és marró groguenca, amb les ales i cua grises. És una espècie molt difosa i comuna als boscos de coníferes com a pinedes del centre […]
La tardor s’ha instal·lat a la Font Roja. Del mar de tarongers del meu poble a la Ribera Alta, passe sense respir a un món amb un mosaic de colors ocres i grocs. Als seus racons més ombrívols i humits, este bosc caducifoli compost pel roure roig valencià (Quercus faginea), el freixe, l’auró (Fer opalus subsp. Granatense), el mostajo, el teix… es troba en la seua màxima esplendor. Al sotabosc d’este carrascar format per espècies com l’heura, el lligabosc, la […]
“Això era i no era, bon viatge fassa la cagarnera…” La cagarnera o cadernera (Carduelis carduelis) és un pardalet de la familia dels fringi.lids, molt viu i inquiet, d’uns colors molt llamatius i molt apreciat pel seu cant aflautat i melodiós. De carácter social, sol anar en xicotets grups, fent volades curtes i ràpides a baixa alçada ran a marges. Té una mida de 12 cm de llargària i 23 cm d’envergadura, des del cap a la coa, amb el bec cònic […]
Sin Dios y sin Santa María, por la chimenea arriba!… parten las brujas volando en escobas o transformadas en cárabos… rumbo a Cernégula… Cau la vesprada en algun solitari i apartat lloc de l’imponent i salvatge Parc Natural Massís del Caroig. Després d’una llarga jornada recorrent sendes i camins arribe al límit d’un bosc immens, després d’haver travessat un interminable mar d’oliveres. Albire en la llunyania bandades de fringíl·lids, bisbites i estornells per les sementeres i llaurats pels afores del […]
El pardal comú, xeu1, teuladí, teulat o viler (Passer domesticus) és un emblemàtic pardalet del paisatge urbà espanyol, extremadament lligat a l’home que sempre ens ha acompanyat i que ara està en una marcada reculada de les seues poblacions. Als carrers de les ciutats i als pobles de tot Espanya abans hi havien més xeus. Escasseja en aquells llocs on no hi ha pobles i és absent a les zones de major altitud i en boscos sense cap tipus de […]
Amb l’arribada dels primers freds arriben al nostre territori procedents del nord d’Europa els lluers (Carduelis spinus), una mena d’aus cantaires de la família dels Fringilliade, molt semblants als gafarrons però amb el pic molt més fi. De plomatge marró groguenc, presenten dimorfisme sexual, on els mascles tenen una taca negra al cap, mentre que les femelles d’aspecte més clar tenen el pit més ratllat. Amb una envergadura alar que de vegades supera els 20 cm, és una au molt […]
El mussol europeu (Athene noctua), es un rapinyaire nocturn que desde temps inmemorials ha format part del paisatge agrícola valencià i al qual li tinc una predil.lecció molt especial. Encara recorde les primeres fotografies que li vaig fer a un mussolet amb la meua càmera analógica de pel.lícula en aquells meravellosos i nostàlgics temps pre-digitals. L’animalet es trobava al damunt d’una teula, en una caseta en ruínes, al camí de la Font de Poveda. Les imatges que vaig aconseguir estaven fosques, […]
En esta entrada parlaré d’un artròpode preciós que val la pena conèixer. És força comú, però en multitud d’ocasions passa desapercebut als nostres ulls. La Crisopa verda, Chrysoperla carnea, és un fascinant insecte de la família chrysopidae, àmpliament distribuït per diferents parts d’Amèrica, Europa i Àsia, que habita la Terra des de fa 300 milions d’anys, salvant-se de l’extinció del Pèrmic que va aniquilar a 9 de cada 10 espècies. Al seu estadi de larva es manifesten com uns ferotges depredadors […]
El trencapinyols cocothraustes cocothraustes és el més gran dels fringíl·lids espanyols. Au majoritàriament hivernant a les nostres latituds, ens visita de forma molt irregular els mesos més freds de l’any, on a la pràcticament inexistent població sedentària de la Península Ibèrica se’ls uneix un important contingent d’individus migrants procedents de Centreeuropa. Sigil·lós i difícil d’observar, és un dels pardalets més robustos i compactes de l’avifauna europea, amb una cua curta que al costat d’un cap molt voluminós li confereixen un […]
Durant les meues llargues caminades a principis de la primavera, a qualsevol racó del bosc, m’acompanya un inconfusible i peculiar cant aflautat (tiri-oliuuu), que es deixa escoltar a llarga distància, alternat amb aspres reclams que recorden el granyit dels còrvids ( cuejj). El protagonista d’estos sons que se succeiran les primeres hores del matí i en finalitzar la vesprada des de l’espessor, i al capdamunt dels arbres, és una au molt discreta, fugissera i difícil d’observar malgrat el color groguenc […]
