Author:mena
Som a les portes de l’hivern, amb els arbres ja pràcticament desproveïts de les fulles, on els dies s’escurcen i tot sembla entrar en una calma absoluta. És per estos temps quan es deixen veure als nostres camps i jardins certs pardalets hivernants, com pit-rojos, mosquiters, cul-rojos… que procedents del centre i sud d’Europa arriben a les nostres latituds fugint de l’intens fred, i que quan tornen una altra vegada els mesos més calorosos ja no els tornarem a veure […]
Huí m’he disposat a pujar al cim de la serra d’Aitana, que amb els 1558 metres, és la més alta de la província d’alacant. L’excusa perfecta per gaudir d’un altre dia més a la muntanya ha estat una diminuta i esquiva au, el pelaroques (Tichodroma muraria), el qual volia intentar poder trobar-lo a prop del cim, ja que ara a l’hivern este habitant del Pirineu i la Serralada Cantàbrica sol fer una migració altitudinal buscant cotes més baixes.
El barranc de la Hoz, ja als darrers contraforts del Massís del Caroig a la serra d’Enguera, és una extensa zona muntanyosa ocupada predominantment per matolls i fragments de formacions forestals que allotgen moltes espècies de fauna silvestre. És un d’aquells llocs que acostume a visitar dos o tres vegades l’any, on puc gaudir d’un entorn paisatgístic únic. En este silenciós i inhòspit lloc, on tenen jurisdicció les àligues, els voltors, els corbs i la resta, la natura se’ns presenta […]
El pit roig, de la familia dels túrdits i de nom científic Erithacus rubecula, és un pardalet xicotet de forma arrodonida d’uns 14 centímetres de llarg. El seu color per damunt és marronós, mentre que per baix és d’un gris blanquinós, la pitera i la cara presenten una coloració de color roig ataronjat. El mascle i la femella poseeixen la mateixa coloració, sols els individus joves están desproveïts de la taca delantera, presentant una coloració més uniforme. S’alimenta d’insectes, cucs […]
La Via Làctia és una galàxia espiral plena d’estrelles i núvols interestel·lars, on hi ha el sistema solar i alhora la Terra. És l’objecte més gran observable des del nostre planeta. A causa de la nostra situació perifèrica dins d’ella, la veiem de cant i d’una forma òptica borrosa de gran confusió a causa de la gran quantitat d’estrelles i nebuloses que se superposen. Es calcula que conté entre 200.000 i 400.000 milions d’estrelles. La distància des del Sol fins […]
Quan les vesprades s’acurten i l’estiu arriba al final, coincidint amb el descens de les temperatures i el pas de les borrasques, a les nostres regions muntanyenques ibèriques es produeix un dels esdeveniments naturals més sorprenents, la brama, on els mascles de cérvol ( Cervus elaphus), el més gran dels nostres ungulats, experimenten el zel, inundant les muntanyes, boscos i valls amb els seus poderosos i eixordadors bramits. Per això aixequen la terra amb les banyes per dipositar als forats […]
En esta entrada de bloc parlaré sobre els dos gèneres de serps que habiten a la península ibèrica, les colobres i els escurçons, però centrant-me més en els mites i creences que s’han teixit al llarg dels segles que en la seua biologia, doncs certa mitologia reptiliana de l’Espanya profunda encara persisteix en el subconscient de moltes persones, i és el nostre deure desmuntar estes absurdes supersticions, desmentir estos bulls totalment infundats que tant de mal els han fet i […]
En les historíes naturals de Jules Renard vais llegir que …no hi ha cap racó en què no penetre un tros de nit…d’ella se’n desprenen esquerdes, embrancats a l’atzar. Així neixen les rates penades. I a este origen els deuen el fet de no poder soportar la llum del dia…però, no, no són dolentes. No ens toquen mai i «armat» amb les meues càmeres vaig baixar a una de les seues «cases» per fotografiar-les. Les rates penades són unes criatures […]
Fotografia de linxs ibèrics en estat salvatge i fauna autòctona, un assolellat dia de finals d’agost. Peñalajo. Peñalajo, als contraforts més septentrionals de Sierra Morena, ja a la província de Ciudad Real, per la seua alta densitat a les seues poblacions de perdius i conills de muntanya s’ha convertit en un dels enclavaments més importants dins dels programes de conservació del linx ibèric, que com sabem és el felí més amenaçat d’extinció que hi ha al planeta. Esta zona natural, […]
El Cazuma, les aigües del qual abasteixen el poble de Bicorp, és un dels tres rius que al costat del riu Frare i el riu Ludey travessen el seu terme municipal, per desembocar al riu Escalona. La ruta del PR-V 234, coneguda també com la ruta del Riu Cazuma- la Gola de Lucino, és un preciós recorregut al mateix cor del Massís del Caroig, on prop del seu naixement trobem un espectacular canó o gola que impressiona per la seua […]
