Author:mena

PRV-203 Riu Grande-Abric de Voro

En este bell itinerari podem diferenciar dos paisatges, per una banda l’espectacular trànsit pel curs sinuós del Riu Grande, de l’altra, els alts sobre la seua conca que obren el paisatge als dilatats horitzons. Seguint per la seua llera el briós i solitari canyó calcari, acompanyats per l’aigua i la vegetació acollida a la humitat i l’obac, refugi del freixe, ens retrobem amb la naturalesa assossegada. I com a colofó final d’esta excursió, l’abric de Voro, crònica artística de la […]

Seguir leyendo

Barranc Moreno PR-CV 173

La ruta pel Barranc Moreno, al cor del Massís del Caroig té un indubtable valor paisatgístic, amb un recorregut pels cursos d’aigua sempre en tot moment envoltats d’immensos pinars tancats. El seu erosionat llit llaurat en calcària conforma un paisatge únic, al que hem d’afegir alguns jaciments amb pintures rupestres i l’enorme biodiversitat vegetal dels diferents pisos i microclimes dins del mateix barranc. A la tardor, a les ombries cal destacar el colorit dels abundants freixes. Gran part del recorregut […]

Seguir leyendo

L’ofegabous

                                                          L’ofegabous (Pleurodeles waltl) és una espècie d’amfibi urodel de la família Salamandridae, com la majoria dels urodels europeus. Es endèmica de la Península Ibèrica i el nord del Marroc. A la Comunitat Valenciana, el nom d’este tritó prové del fet que es pot trobar als abeuradors per al bestiar i els ramaders pensaven que si un animal engolia un d’estos tritons, podia morir ofegat. Cal dir que en el folklore és molt comú atribuir qualitats negatives a alguns animals […]

Seguir leyendo

Sobre el revelat

En una altra disciplina fotográfica no ho se, però en fotografía de natura, tinc clar que tenim el deure i la obligació de plasmar la realitat tal com és, intentant alterar-la el més mínim per a que arribe als ulls de l’espectador lo més pura possible. La llum és la base principal de la fotografía, i hem de saber canalitzar-la el millor possible abans de que arribe al sensor de la nostra càmera, perque tot lo que no fem be […]

Seguir leyendo

Les gàrgoles

A moltes de les catedrals europees, algun castell i nombrosos edificis civils uns éssers fantàstics i terrorífics, ens observen i vigilen en silenci des de les altures. Són les gàrgoles, aterridores criatures de pedra, amb expressions sinistres, dantesques, que representen figures antropomorfes d’ànimes en pena i turmentades, animals grotescos, dimonis, bruixes, arpies, dracs, unicorns, basiliscos, grifos, lleons… infernals i amb una funcionalitat molt definida, i que van arribar a les esglésies durant el segle XII. Es van consolidar al gòtic […]

Seguir leyendo

Caputxins

La forma cònica dels capirots dels caputxins evoca un acostament del penitent al cel, interpretat per molts cristians com a lloc de salvació. Este valor simbòlic és anàleg al que tenen els xiprers, arbres de copa punxeguda, als cementiris cristians, que apropen el difunt al cel, lloc on segons algunes creences es desenvolupa la vida després de la mort. Per a la cultura americana, el més representatiu dels caputxins és la seua curiosa caputxa, una mena d’antifaç que recorda les […]

Seguir leyendo

Pinguicula saetabensis

És cert que a les muntanyes valencianes existeix una planta carnívora? Doncs sí, com també és cert que huí he anat a fotografiar-la, en un dia en què realment no reunia les condicions per desplaçar-se al lloc abrupte on habita, ja que estes últimes setmanes hem suportat un intens temporal de fortes pluges, deixant la serra amb els barrancs inundats. Ha estat una ruta molt penosa, sortejant innombrables rambles amb aigua fins als turmells, gairebé sense indicis de sendera, de […]

Seguir leyendo

Tardor-hivern a la Serra de Gúdar

Text: Vicentye Aupí ( estrellasyborrascas.com ) Fotografia: Jose Mena Els grans freds solen convertir en notícia Terol molts hiverns, ja que és la capital espanyola on més gela. Al desembre i al gener és freqüent que les dades de temperatura es destaquen a la premsa d’àmbit estatal i als informatius de televisió, però esta faceta no fa justícia al veritable perfil del clima de Terol, que és certament extrem en alguns aspectes, però molt més benigne i ambientalment saludable del […]

Seguir leyendo

Records de tardor

Senc que en allò que s’acaba sempre neix alguna cosa nova. Estime la tardor perquè en esta mort anunciada hi ha una bella pau. (Manuel Julià). La tardor ens aproxima als primers freds abans que arribe l’hivern, a ixe subtil canvi a la llum del capvespre, a la calfreda que ens produeix aquest lleuger buf d’airet fresc que sacseja els arbres que ja van canviant el to de les fulles. .. xicotets indicis a l’entorn que enuncien el fluir dels […]

Seguir leyendo

La Font Roja a la tardor

Matí gris i boirós. Arribe al Santuari de la Font Roja a primera hora per iniciar el recorregut que, a través del bosc mixt mediterrani del Carrascal, i seguint una senda on a l’obac creixen arbres i arbustos caducifolis com els aurons, freixes i altres que acoloreixen el bosc, em portarà al cim del Menejador a 1356 metres d’alçada.

Seguir leyendo