Author:mena

Les gàrgoles

A moltes de les catedrals europees, algun castell i nombrosos edificis civils uns éssers fantàstics i terrorífics, ens observen i vigilen en silenci des de les altures. Són les gàrgoles, aterridores criatures de pedra, amb expressions sinistres, dantesques, que representen figures antropomorfes d’ànimes en pena i turmentades, animals grotescos, dimonis, bruixes, arpies, dracs, unicorns, basiliscos, grifos, lleons… infernals i amb una funcionalitat molt definida, i que van arribar a les esglésies durant el segle XII. Es van consolidar al gòtic […]

Seguir leyendo

Caputxins

La forma cònica dels capirots dels caputxins evoca un acostament del penitent al cel, interpretat per molts cristians com a lloc de salvació. Este valor simbòlic és anàleg al que tenen els xiprers, arbres de copa punxeguda, als cementiris cristians, que apropen el difunt al cel, lloc on segons algunes creences es desenvolupa la vida després de la mort. Per a la cultura americana, el més representatiu dels caputxins és la seua curiosa caputxa, una mena d’antifaç que recorda les […]

Seguir leyendo

Pinguicula saetabensis

És cert que a les muntanyes valencianes existeix una planta carnívora? Doncs sí, com també és cert que huí he anat a fotografiar-la, en un dia en què realment no reunia les condicions per desplaçar-se al lloc abrupte on habita, ja que estes últimes setmanes hem suportat un intens temporal de fortes pluges, deixant la serra amb els barrancs inundats. Ha estat una ruta molt penosa, sortejant innombrables rambles amb aigua fins als turmells, gairebé sense indicis de sendera, de […]

Seguir leyendo

Tardor-hivern a la Serra de Gúdar

Text: Vicentye Aupí ( estrellasyborrascas.com ) Fotografia: Jose Mena Els grans freds solen convertir en notícia Terol molts hiverns, ja que és la capital espanyola on més gela. Al desembre i al gener és freqüent que les dades de temperatura es destaquen a la premsa d’àmbit estatal i als informatius de televisió, però esta faceta no fa justícia al veritable perfil del clima de Terol, que és certament extrem en alguns aspectes, però molt més benigne i ambientalment saludable del […]

Seguir leyendo

Records de tardor

Senc que en allò que s’acaba sempre neix alguna cosa nova. Estime la tardor perquè en esta mort anunciada hi ha una bella pau. (Manuel Julià). La tardor ens aproxima als primers freds abans que arribe l’hivern, a ixe subtil canvi a la llum del capvespre, a la calfreda que ens produeix aquest lleuger buf d’airet fresc que sacseja els arbres que ja van canviant el to de les fulles. .. xicotets indicis a l’entorn que enuncien el fluir dels […]

Seguir leyendo

La Font Roja a la tardor

Matí gris i boirós. Arribe al Santuari de la Font Roja a primera hora per iniciar el recorregut que, a través del bosc mixt mediterrani del Carrascal, i seguint una senda on a l’obac creixen arbres i arbustos caducifolis com els aurons, freixes i altres que acoloreixen el bosc, em portarà al cim del Menejador a 1356 metres d’alçada.

Seguir leyendo

Albarrací

S’amuntega Albarracín, brotant de la roca, en mil formes increïbles d’arquitectura popular. El capritxós discórrer del riu Guadalaviar, aquesta profunda falç a què s’acull, explica la sorprenent estructura urbana de la ciutat, en forma d’Y grega, encaixonada entre les profundes escarpes laboriosament treballades pel riu. Declarat Monument Nacional desde 1961; poseix la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts de 1996, i es troba proposat per la Unesco per ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la bellesa i […]

Seguir leyendo

Maestrat de Terol. Estiu III

Villarroya de los Pinares és el primer poble que venint des de Terol capital, ens endinsa al Maestrat de Terol, al nord de la serra de Gúdar, al costat del riu Guadalope, a 1337 metres d’altitud. La comarca del Maestrat, situada a l’est de la província de Terol, inclou quinze municipis en un vast i huí despoblat territori que és hereu d’un notable llegat històric i d’un ric patrimoni arquitectònic i cultural. La seua identitat, forjada al llarg dels segles, […]

Seguir leyendo

L’últim viatge dels germans Gallego

                                                  L’ÚLTIM VIATGE DELS GERMANS GALLEGO Jose Mena Alvarez El 15 de gener de 1838 a les set del matí es va produïr el que es considerat el primer accident d’un tren espanyol, un convoi arrossegat paradoxalment per la locomotora Villanueva, que va descarrilar després de xocar amb un bou. Va ocorrer a Cuba, aleshores provincia d’Espanya i que cobria els 28 km que separen La Habana de Bejucal. No hi van haver víctimes mortals. Per a trovar el primer sinistre greu amb morts […]

Seguir leyendo

El camaleó comú o mediterrani

Gran part de la població a excepció dels andalusos desconeix que hi ha camaleons a la Península Ibèrica. Hi han 202 espècies al món, la majoria de les quals s’han descobert en els darrers vint anys. Viuen a Àfrica, la Península Aràbiga, Índia, Madagascar i Ceilan. Tenen la capacitat de canviar de color a voluntat i de capturar les seues preses, exclusivament insectes, disparant amb gran precisió la seua llarguíssima i enganxosa llengua a una velocitat sorprenent, per a continuació […]

Seguir leyendo