Author:mena

Pinguicula saetabensis

És cert que a les muntanyes valencianes existeix una planta carnívora? Doncs sí, com també és cert que huí he anat a fotografiar-la, en un dia en què realment no reunia les condicions per desplaçar-se al lloc abrupte on habita, ja que estes últimes setmanes hem suportat un intens temporal de fortes pluges, deixant la serra amb els barrancs inundats. Ha estat una ruta molt penosa, sortejant innombrables rambles amb aigua fins als turmells, gairebé sense indicis de sendera, de […]

Seguir leyendo

Tardor-hivern a la Serra de Gúdar

Text: Vicentye Aupí ( estrellasyborrascas.com ) Fotografia: Jose Mena Els grans freds solen convertir en notícia Terol molts hiverns, ja que és la capital espanyola on més gela. Al desembre i al gener és freqüent que les dades de temperatura es destaquen a la premsa d’àmbit estatal i als informatius de televisió, però esta faceta no fa justícia al veritable perfil del clima de Terol, que és certament extrem en alguns aspectes, però molt més benigne i ambientalment saludable del […]

Seguir leyendo

Records de tardor

Senc que en allò que s’acaba sempre neix alguna cosa nova. Estime la tardor perquè en esta mort anunciada hi ha una bella pau. (Manuel Julià). La tardor ens aproxima als primers freds abans que arribe l’hivern, a ixe subtil canvi a la llum del capvespre, a la calfreda que ens produeix aquest lleuger buf d’airet fresc que sacseja els arbres que ja van canviant el to de les fulles. .. xicotets indicis a l’entorn que enuncien el fluir dels […]

Seguir leyendo

La Font Roja a la tardor

Matí gris i boirós. Arribe al Santuari de la Font Roja a primera hora per iniciar el recorregut que, a través del bosc mixt mediterrani del Carrascal, i seguint una senda on a l’obac creixen arbres i arbustos caducifolis com els aurons, freixes i altres que acoloreixen el bosc, em portarà al cim del Menejador a 1356 metres d’alçada.

Seguir leyendo

Albarrací

S’amuntega Albarracín, brotant de la roca, en mil formes increïbles d’arquitectura popular. El capritxós discórrer del riu Guadalaviar, aquesta profunda falç a què s’acull, explica la sorprenent estructura urbana de la ciutat, en forma d’Y grega, encaixonada entre les profundes escarpes laboriosament treballades pel riu. Declarat Monument Nacional desde 1961; poseix la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts de 1996, i es troba proposat per la Unesco per ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la bellesa i […]

Seguir leyendo

Maestrat de Terol. Estiu III

Villarroya de los Pinares és el primer poble que venint des de Terol capital, ens endinsa al Maestrat de Terol, al nord de la serra de Gúdar, al costat del riu Guadalope, a 1337 metres d’altitud. La comarca del Maestrat, situada a l’est de la província de Terol, inclou quinze municipis en un vast i huí despoblat territori que és hereu d’un notable llegat històric i d’un ric patrimoni arquitectònic i cultural. La seua identitat, forjada al llarg dels segles, […]

Seguir leyendo

L’últim viatge dels germans Gallego

                                                  L’ÚLTIM VIATGE DELS GERMANS GALLEGO Jose Mena Alvarez El 15 de gener de 1838 a les set del matí es va produïr el que es considerat el primer accident d’un tren espanyol, un convoi arrossegat paradoxalment per la locomotora Villanueva, que va descarrilar després de xocar amb un bou. Va ocorrer a Cuba, aleshores provincia d’Espanya i que cobria els 28 km que separen La Habana de Bejucal. No hi van haver víctimes mortals. Per a trovar el primer sinistre greu amb morts […]

Seguir leyendo

El camaleó comú o mediterrani

Gran part de la població a excepció dels andalusos desconeix que hi ha camaleons a la Península Ibèrica. Hi han 202 espècies al món, la majoria de les quals s’han descobert en els darrers vint anys. Viuen a Àfrica, la Península Aràbiga, Índia, Madagascar i Ceilan. Tenen la capacitat de canviar de color a voluntat i de capturar les seues preses, exclusivament insectes, disparant amb gran precisió la seua llarguíssima i enganxosa llengua a una velocitat sorprenent, per a continuació […]

Seguir leyendo

Teruel. Estiu II

A hores d’ara, la totalitat dels camps de cereals ja han estat segats, deixant un paisatge d’ocres, marrons i grocs molt evocador del que és l’entorn rural en estes terres aragoneses. Dentre este infinit mantell d’or, veig treure el cap a la llunyania el poble d’Oriola del Tremedal. Conforme m’aprope, la seua imponent catedral se’m presenta majestuosa als meus peus. Mentre els falciots i les orenetes no paren de solcar l’aire als camps i entre els intricats carrerons del poble. […]

Seguir leyendo

Teruel. Estiu I

El meu viatge per estes terres m’endinsa des de Terol capital al primer poble que huí em conduirà a la Serra de Gudar, Corbalán, on les seues cases es remunten a segles passats, amb paisatges realment espectaculars, turons esteparis, prats d’alta muntanya, pinedes, camps de labor envoltats de carrascars i ginebres, angostos canons…i que posseeix un dels majors boscos de savines de la comarca. El clima ací és de muntanya mitjana, fred a l’hivern i molt suau a l’estiu, amb […]

Seguir leyendo