Carduelis spinus

Quan arriba el fred a les nostres contrades, ja fa algunes setmanes que ens han abandonat moltes espècies d’ocells que han emigrat cap al sud, com l’oronella, l’abellerol, l’oriol i d’altres aus estivals, que passaran l’època hivernal als seus quartels a l’Àfrica. En canvi, quan les temperatures baixen i l´hivern es mostra amb tota la seua força son altres aus que procedents de latituds més septentrionals s’acomoden als nostres paratges. Espècies com el culroig, pitroig, mosquiter, reiet, llueret… emigren des del centre d’Europa buscant climes més càlids.

D’entre tots ells, he decidit mostrar-vos esta vegada al llueret (Carduelis spinus), una mena d’au cantaire de la familia dels Fringilliade, que hom sol confundir-lo amb el gafarró, doncs tenen una envergadura i uns colors prou semblants, encara que el llueret amb el pic molt més fi. 

De plomatge marró groguenc, presenten dimorfisme sexual, on els mascles tenen una taca negra al cap, mentre que les femelles d’aspecte més clar tenen el pit més ratllat. 

Amb una envergadura alar que de vegades supera els 20 cm, és una au molt menuda, mesurant entre 11 i 12,5 cm de llarg. Pesa entre 10 i 18 gr.

Freqüenta zones obertes riques en gramínies i tota classe de “males herbes” d’on obtenen la major part de l’aliment. De totes maneres la vida d’este pardalet està molt lligada als boscos de coníferes on passa la major part del dia.

És una espècie granívora i el seu vol és ràpid i ondulat.

Sol anar en bàndols on moltes vegades es barregen amb gafarrons, verderols i pinsans.

Reproducció del seu cant: