Category:Sin categoría

Reflexions nocturnes

La Via Làctia és una galàxia espiral plena d’estrelles i núvols interestel·lars, on hi ha el sistema solar i alhora la Terra. És l’objecte més gran observable des del nostre planeta. A causa de la nostra situació perifèrica dins d’ella, la veiem de cant i d’una forma òptica borrosa de gran confusió a causa de la gran quantitat d’estrelles i nebuloses que se superposen. Es calcula que conté entre 200.000 i 400.000 milions d’estrelles. La distància des del Sol fins […]

Seguir leyendo

La brama

Quan les vesprades s’acurten i l’estiu arriba al final, coincidint amb el descens de les temperatures i el pas de les borrasques, a les nostres regions muntanyenques ibèriques es produeix un dels esdeveniments naturals més sorprenents, la brama, on els mascles de cérvol ( Cervus elaphus), el més gran dels nostres ungulats, experimenten el zel, inundant les muntanyes, boscos i valls amb els seus poderosos i eixordadors bramits. Per això aixequen la terra amb les banyes per dipositar als forats […]

Seguir leyendo

La serp a la cultura popular

En esta entrada de bloc parlaré sobre els dos gèneres de serps que habiten a la península ibèrica, les colobres i els escurçons, però centrant-me més en els mites i creences que s’han teixit al llarg dels segles que en la seua biologia, doncs certa mitologia reptiliana de l’Espanya profunda encara persisteix en el subconscient de moltes persones, i és el nostre deure desmuntar estes absurdes supersticions, desmentir estos bulls totalment infundats que tant de mal els han fet i […]

Seguir leyendo

El projecte quiròpter

En les historíes naturals de Jules Renard vais llegir que …no hi ha cap racó en què no penetre un tros de nit…d’ella se’n desprenen esquerdes, embrancats a l’atzar. Així neixen les rates penades. I a este origen els deuen el fet de no poder soportar la llum del dia…però, no, no són dolentes. No ens toquen mai i «armat» amb les meues càmeres vaig baixar a una de les seues «cases» per fotografiar-les. El projecte fotogràfic Quiròpter a la […]

Seguir leyendo

El gran gat mediterrani

Fotografia de linxs ibèrics en estat salvatge i fauna autòctona, un assolellat dia de finals d’agost. Peñalajo. Peñalajo, als contraforts més septentrionals de Sierra Morena, ja a la província de Ciudad Real, per la seua alta densitat a les seues poblacions de perdius i conills de muntanya s’ha convertit en un dels enclavaments més importants dins dels programes de conservació del linx ibèric, que com sabem és el felí més amenaçat d’extinció que hi ha al planeta. Esta zona natural, […]

Seguir leyendo

El riu Cazuma

El Cazuma, les aigües del qual abasteixen el poble de Bicorp, és un dels tres rius que al costat del riu Frare i el riu Ludey travessen el seu terme municipal, per desembocar al riu Escalona. La ruta del PR-V 234, coneguda també com la ruta del Riu Cazuma- la Gola de Lucino, és un preciós recorregut al mateix cor del Massís del Caroig, on prop del seu naixement trobem un espectacular canó o gola que impressiona per la seua […]

Seguir leyendo

RIU FRARE

El riu Frare és un dels més emblemàtics rierols del Massís del Caroig i més ben conservats de la nostra geografia, gairebé al mateix centre de la Comunitat Valenciana, considerat un dels paratges més bonics del massís, que el converteix en un entorn únic de gran valor paisatgístic i mediambiental. Posseeix boscos de ribera i una frondosa massa forestal de pins rodens i carrascos, a més d’un gran nombre d’arbustos com ginebres, margallons, coscolls, llentiscles, aladerns, entre d’altres, que conformen […]

Seguir leyendo

Sobre el revelat II

Seguint amb el fil del meu anterior article sobre el revelat, i recordant alguns punts en què vos deia com ha d’actuar un fotògraf de naturalesa de la manera més correcta possible, a l’hora d’ensenyar la seua feina, com és intentar transmetre de la forma més versemblant, la realitat viscuda, sense enganys i sense alterar-la, vos porte esta vegada com a exemple, una fotografia que vaig fer ja fa uns quants anys, treballant un niu de palput a l’interior d’uns […]

Seguir leyendo

Monticola saxatilis vs Monticola solitarius

                                                      Fa unes setmanes em vaig acostar a la comarca dels Serrans a l’interior de la província de València, per la zona d’Aras de los Olmos i la Yesa, on a la seua regió muntanyenca trobem muntanyes que sobrepassen els 1000 m. d’altitud i tenen una massa forestal immensa de pins i carrasques que s’alternen amb zones de camps de vinya, cereals i ametllers. El riu Túria travessa esta comarca de nord a sud a través de paratges de gran […]

Seguir leyendo

PRV-203 Riu Grande-Abric de Voro

En este bell itinerari podem diferenciar dos paisatges, per una banda l’espectacular trànsit pel curs sinuós del Riu Grande, de l’altra, els alts sobre la seua conca que obren el paisatge als dilatats horitzons. Seguint per la seua llera el briós i solitari canyó calcari, acompanyats per l’aigua i la vegetació acollida a la humitat i l’obac, refugi del freixe, ens retrobem amb la naturalesa assossegada. I com a colofó final d’esta excursió, l’abric de Voro, crònica artística de la […]

Seguir leyendo