Category:Sin categoría

Coccothraustes coccothraustes

El trencapinyols cocothraustes cocothraustes és el més gran dels fringíl·lids espanyols. Au majoritàriament hivernant a les nostres latituds, ens visita de forma molt irregular els mesos més freds de l’any, on a la pràcticament inexistent població sedentària de la Península Ibèrica se’ls uneix un important contingent d’individus migrants procedents de Centreeuropa. Sigil·lós i difícil d’observar, és un dels pardalets més robustos i compactes de l’avifauna europea, amb una cua curta que al costat d’un cap molt voluminós li confereixen un […]

Seguir leyendo

Oriolus oriolus

Durant les meues llargues caminades a principis de la primavera, a qualsevol racó del bosc, m’acompanya un inconfusible i peculiar cant aflautat (tiri-oliuuu), que es deixa escoltar a llarga distància, alternat amb aspres reclams que recorden el granyit dels còrvids ( cuejj). El protagonista d’estos sons que se succeiran les primeres hores del matí i en finalitzar la vesprada des de l’espessor, i al capdamunt dels arbres, és una au molt discreta, fugissera i difícil d’observar malgrat el color groguenc […]

Seguir leyendo

Acherontia Atropos

L’esfinx de la calavera o de la mort (Acherontia atropos) és una arna molt gran, d’entre 9 i 12 cm d’envergadura. De cos llarg, gruixut, amb dos parells d’ales, les anteriors, triangulars negroses al dors amb punts groguencs, i les posteriors, més xicotetes i grogues amb franges serrades negres. Sobre el seu tòrax podem observar el dibuix d’una calavera humana, atribut que va servir a este invertebrat per aparèixer en obres tan famoses com Dràcula1 o el Silenci dels corders. […]

Seguir leyendo

Hirundo rustica

L’orenella comuna Hirundo rustica forma part i pregonera del bon temps dels nostres pobles i camps. Au insectívora de vol ràpid i acrobàtic, delicada, gràcil i aerodinàmica, de color negre, amb reflexos blaus metàl·lics per dalt i blancs crema a les parts inferiors. Té el front i la gola roges i un collaret negre. Les ales, llargues i apuntades, mostren tons blancs a la part inferior davantera. Construeixen els seus nius, en forma de bol de fang ensalivat, col·locant-los als sostres, i […]

Seguir leyendo

A la recerca de l’estela de les rates penades

Corria l’estiu del 2012 quan em trobava immers en un apassionant projecte fotogràfic per a la Generalitat Valenciana sobre les rates penades; aleshores ja feia gairebé una dècada que aplicava i perfeccionava la tècnica de “l’alta velocitat” desenvolupada pel mestre Ricardo Vila, que consistia a introduir la llum artificial dels flaixos a velocitats altíssimes de l’ordre d’1/20000 per segon, juntament amb nombroses hores d’observació i de pacients esperes per obtenir-ne un resultat satisfactori. Esta tècnica em va permetre endinsar-me a […]

Seguir leyendo

L’orellut i l’all porrit

Durant les darreres setmanes he tornat a un lloc que em porta intensos i nostàlgics records d’una meravellosa època, en què vaig acompanyar al llarg de moltes jornades els pastors d’esta serra per documentar les seues últimes aventures, concretament als barrancs del Gatillo i de la Carrasca a la Serra d’Enguera, molt a prop de la pedania que al seu dia va ser una alqueria musulmana, Cases de Benali. Els frondosos i grans boscos d’estos darrers contraforts del sistema ibèric […]

Seguir leyendo

Macroglossum stellatarum

L’esfinx colibrí, Macroglossum stellatarum (Carolus Linnaeus, 1758) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Spingidae. Viu al sud d’Europa, incloent la Península Ibèrica, nord d’Àfrica i centre d’Àsia, Índia i Indoxina. Rep el nom pel seu vol i forma d’alimentació, que s’assemblen als del col·librí. L’envergadura de les ales és de 40-45 mm. Les davanteres són marrons amb línies i punts negres i les del darrere ataronjades. L´abdomen és negre i blanc al lateral, amb sedes amb forma […]

Seguir leyendo

Caputxins II

Per estes dates, a qualsevol racó de la nostra geografia, als intricats carrers dels nostres pobles i ciutats, podem assistir a les processons de Setmana Santa, uns solemnes actes, que a ritme de bombos i tambors, els fidels, en un escenari místic en el que es respira olor d’encens, passegen les imatges sagrades, tot envoltat d’una atmosfera màgica de llums i ombres. D’entre tots els elements que componen estes manifestacions religioses, destaquen una multitud de figures còniques que formant unes […]

Seguir leyendo

El culroig

Som a les portes de l’hivern, amb els arbres ja pràcticament desproveïts de les fulles, on els dies s’escurcen i tot sembla entrar en una calma absoluta. És per estos temps quan es deixen veure als nostres camps i jardins certs pardalets hivernants, com pit-rojos, mosquiters, cul-rojos… que procedents del centre i sud d’Europa arriben a les nostres latituds fugint de l’intens fred, i que quan tornen una altra vegada els mesos més calorosos ja no els tornarem a veure […]

Seguir leyendo

La Serra d’Aitana

Huí m’he disposat a pujar al cim de la serra d’Aitana, que amb els 1558 metres, és la més alta de la província d’alacant. L’excusa perfecta per gaudir d’un altre dia més a la muntanya ha estat una diminuta i esquiva au, el pelaroques (Tichodroma muraria), el qual volia intentar poder trobar-lo a prop del cim, ja que ara a l’hivern este habitant del Pirineu i la Serralada Cantàbrica sol fer una migració altitudinal buscant cotes més baixes.

Seguir leyendo