El pastoreig a la Serra d’Enguera I

El pastoreig a la Serra d’Enguera I

LOS ALTOS ENGUERA (11-2-2009)

Els ramats de Luís Chorques estan repartits per la serra d’Enguera1 i Ayora. Este ramader amb la seua dona i la seua filla Elvira Chorques que és veterinària, porten uns 10.000 caps de bestiar, amb diversos pastors assalariats que treballen per a ell, realitzant rutes trastermitents per tota la serra d’Enguera fins a Ayora al llarg de l’any: Navalón- Benali, Benali-Ayora/Alpera, Navalón-Fontanars. Les sol alternar segons els mesos, caminant d’un lloc a un altre, per així deixar el natural regenerament de l’herba i contribuir a mantenir les nostres muntanyes i els nostres boscos sans.

Maig de 2009

En esta ocasió, acompanye un dels seus pastors, Miguel, que en esta època de primavera va per la zona de La Matea, entre Enguera i Ayora. En esta finca entre els Collados, Casa del Alto i Casa de La Matea, passa esye ramat l’any fins a la primavera següent, quan baixen als corrals de La Redonda per reunir-se amb els diferents ramats repartits per la serra per a l’esquilada.

El matí transcorre plàcidament, on al pas del ramat per canyades i muntanyes, hem pogut escoltar el primaveral cant del cucut que anuncia llargues i lluminoses vesprades. Ens sorprèn el voleteig, prop de la Casa La Matea, de Picot verd amb el seu estrident reclam, així com els graznits dels gaigs. La naturalesa esclata a la seua esplendor vital, els animals anuncien el bon temps i busquen l’aparellament. De sobte el cel ens obsequia amb un dels seus millors regals: a no massa alçada s’albira, amb la mà al front per evitar el fort sol, la silueta del vol majestuós de l’àliga reial, que sobrevola estes immenses i desolades muntanyes a la recerca d’alguna presa.

A la vesprada es formen uns densos i espessos núvols. Amb les primeres gotes de pluja, el “manso de piedra” al capdavant del ramat amb la seua imponent esquella, ix disparat a buscar refugi a la cova de La Salna per protegir-se fins que passe la tempesta.
Miguel porta dos gossos, amb els curiosos noms de Marta i Rebolera, un de dona i un altre apropiat al cas.

En esta ocasió acompanyem Luís Chorques per la zona La Matea, situat entre Ayora i Enguera. Estem al mes de març i ve de gust buscar els primers raigs de sol després del dur hivern. Esta zona va quedar perfectament documentada pel botànic Cavanilles, sens dubte el clergue valencià es va enamorar del seu paisatge, com ara ho fem nosaltres:

“Hállase Caroche como en el centro de un desierto, y sobresale entre las montañas que lo cercan. A quatro y seis leguas de distancia parece mayor en su altura que en sus inmediaciones…Caroche puede considerarse como el centro y punto de unión de los montes esparcidos por todo el Reyno de Valencia. Notemos ahora los enlaces de Caroche con las montañas del mediodía del reyno. Únese por este rumbo con la muela de Bicorp, Cueva Horadada y Solana de Ayora, que se extiende hasta el puerto de Almansa. Desde aquí baxan dos cordilleras, que forman aquel valle que diximos prolongarse cinco leguas hasta San Felipe; por la cordillera meridional se une al puerto de Almansa y los montes de la Font de la Figuera…Hacia el norte dos horas hay desde Teresa a Xalance, y casi en medio de estos pueblos queda el de Xarafuel… ”

1La serra d’Enguera posseeix una extensió de 24.025 hectàrees, sent la gran part ocupades per una massa forestal de 4.140 ha. de matoll i 13.793 has. d’arbrat, completant-se amb superfícies de cultius de regadiu i de secà. Està dividida en tres zones: La Redonda, Los Altos i Navalón. Constitueix un autèntic paradís per als amants de la natura, ja que ens trobem amb alguns boscos que van sobreviure al devastador incendi forestal de l’any 1979, que va ser el de més dimensions de la història d’Espanya. A més de pinedes i carrascars, trobarem extensos oliverars i diverses fonts d’aigües pures i cristal·lines, com el de la “Fuente Huesca”, “La Tejedora”, La Matea, Los Pilones, etc. També trobarem cims des dels quals podrem contemplar magnífiques vistes panoràmiques, com “Los Altos de Salomón”, “El Arenal”, “El Matamoros”, “Alto de las Muelas” o el “Peñón de los Machos”.

LOS BRUNALES I EL CALDERÓN (25-6-2009)

Juliol de 2009 RAMATS D’ENGUERA

Miguel me cuenta como los perros el día anterior “mataron una serpiente de más de 2metros, negra y con la cabeza como el puño, tenía hasta pelo en la crin”.

Cerca del abrigo del Mudo al despuntar el día.

FINCA EL BUITRE I LA CARRASCA. AYORA. (24-8-2009)

ALPERA (12-9-2009)

VEREDA BENALI-ABRIGO DEL MUDO (9-2-2010)

PARTIDA BENAMIL (11-2-2010)

Published by

Leave a comment