El pastoreig a la serra de Gúdar

EL PASTOREIG A LA SERRA DE GÚDAR
CUADERNOS DE LA TRASHUMANCIA – N° 14

Texto completo en PDF: https://www.mapa.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/politica-forestal/vias-pecuarias/num_13al24_vias_pecuarias.aspx

“Cada any, en arribar el solstici d’hivern, i com passa de forma secular, els ramaders serrans de Gúdar-Maestrat, després de deixar casa seua, es traslladen a peu per les cabanyeres, conduint els seus ramats cap a les planes costaneres a la recerca de l’herba crescuda després de les pluges de tardor.
Més endavant, cap al solstici d’estiu, quan el sol comença a agostar les terres baixes, és el temps en què els pastors i les cabanes tornaran a casa a la muntanya, on, després de la neu hivernal o les pluges de primavera, creixerà durant l’estiu una pastura abundant.”

La serra de Gudar ha estat des de sempre un territori pastoril per excel·lència. Fa uns anys vaig estar amb alguns dels pastors que encara queden per aquestes muntanyes. Només uns quants encara realitzen la transhumància cap a les terres del Llevant, la majoria romanen al lloc durant tot l’any, estabulant el seu bestiar als estables durant els hiverns, que ací són llargs i molt freds, amb mínimes absolutes de fins a -24° C. Durant tot este temps seran alimentats amb diferents farratges procedents de les segues anteriors, que els pastors han emmagatzemat, fins que, amb l’arribada del bon temps tornaran a aprofitar les pastures d’esta serra: timonedes, argelagues, salviars, etc.

En Cuadernos de la trashumancia n°14, tenim un estudi molt profund i complet d´este fenòmen, que ens apropa a tot un món que en ple seglo XXI encara seguix viu.