El projecte quiròpter
En les historíes naturals de Jules Renard vais llegir que
…no hi ha cap racó en què no penetre un tros de nit…d’ella se’n desprenen esquerdes, embrancats a l’atzar. Així neixen les rates penades. I a este origen els deuen el fet de no poder soportar la llum del dia…però, no, no són dolentes. No ens toquen mai i «armat» amb les meues càmeres vaig baixar a una de les seues «cases» per fotografiar-les.
Les rates penades són unes criatures fascinants que volen a una velocitat vertiginosa en la foscor, són uns veritables acròbates de l’aire, on la forma aerodinàmica del seu cos juntament amb la flexibilitat extraordinària de les seues ales els permet fer girs de 180 graus, a més de ser capaços d’executar maniobres extremadament complexes, com fer la volta completament a l’aire just abans d’aterrar, per romandre després llargues hores cap avall. Cap altre animal volador no és capaç d’aterrar d’esta manera!
En funció de la seua mida, les rates penades poden batre les seujes ales de 12 a 18 vegades per segon. Quan ha guanyat velocitat mitjançant l’aleteig, la rata penada també pot continuar el seu vol planejant.
Un altre factor que influirà en la velocitat dels vols segons l’espècie de rata penada, vindrà determinat per la forma alar: els animals amb ales llargues i estretes volaran més ràpids que aquells que compten amb ales més curtes i amples. Respecte als primers podem dir que el seu vol és ràpid i prolongat en el temps, propi de rates penades que recorren grans distàncies en cel obert, a gran altura per sobre dels arbres buscant insectes, com els nòctuls o la rata penada rabuda. Sobre els segons, és a dir aquelles rates penades d’ales curtes i amples, com les rates penades de ferradura o les orelludes, solen caçar dins de boscos i entre els arbustos, per la qual cosa no recorren llargues distàncies i el seu vol no és tan ràpid, però en canvi la sea maniobrabilitat per esquivar branques i fulles és d’extrema agilitat, podent fer girs molt ràpids.
D’entre les rates penades ibèriques, la rata penada de cova (Minipterus schreibersii) és la que ostenta el record de velocitat, amb un vol àgil i ràpid encara que irregular, pot arribar als 50-55 Km/h., sent comparable al de les orenetes i falciots.
El projecte fotogràfic Quiròpter a la Comunitat Valenciana ja fa un temps que està en marxa amb la intenció de fotografiar i classificar estos mamífers en el seu estat natural i en les seues variades espècies. Com se sap, es tracta d´un mamífer nocturn molt unit a la cultura valenciana i a l´escut de la seua ciutat, ja que es diu que un signe de la Reconquesta de la ciutat per Jaume I seria el vol agitat d´estos mamífers. A més, es tracta d’un animal lligat a la literatura i al cinema, des que el novel·lista irlandès Bram Stoker (1847-1912) el va utilitzar com a símbol del vampirisme al llibre que porta el conegut títol de Dràcula (1897), en què el vampir es converteix a voluntat en una rata penada quan vol passar desapercebut o simplement anar volant a un altre lloc. A partir de llavors este curiós moixeguet quedaria associat a la por i al terror, sent com és, l’únic mamífer capaç de volar i que s’ha adaptat a nínxols ecològics diferents per tot el món.
No en va, la rata penada exerceix un control de plagues extraordinari, ja que són enormes consumidores d’insectes que eviten l’ús de pesticides i plaguicides químics que tenen efectes negatius sobre el medi natural.
Durant molts anys, he pogut fotografiar al seu espai natural estos mamífers que han conquerit l’aire. No és una tasca fàcil ni senzilla, ja que la fotografia nocturna i les cavitats que cal penetrar per a este disseny fotogràfic són àrdues, costoses, que requereixen un gran desplegament de material tècnic, on tenim poc marge per a la improvisació, és a dir tot ha d’estar preparat per endavant. A la natura això requereix crear un escenari apropiat, conèixer la possible trajectòria de l’animal per després realitzar múltiples assajos. Per tant, endinsar-se en la seua intimitat per fotografiar-les al seu hàbitat és tot un repte, principalment perquè volen de nit, són negres, xicotetes, amb prou feines es poden veure i no diguem ja enfocar-los. Són rapidíssims i canvien de trajectòria de sobte i inesperadament. La majoria de vegades en fer la foto elles ja no hi eren, però l’experiència dels anys depurant la tècnica i la manera d’abordar les sessions fotogràfiques han fet que els resultats aconseguits hagen valgut la pena.
La tasca de conscienciació i protecció del ratpenat comença en el moment en què s’explica i es mostra al públic este treball i la realitat actual d’este menut mamífer volador.
No oblidem que, moltes espècies de rates penades repartides per tot el globus, estan en una situació força crítica. La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) identifica més de 200 espècies en perill d’extinció, vulnerables o “gairebé amenaçades”. La greu crisi ecològica actual també afecta esta espècie, ja que la tala i la crema indiscriminada de boscos, unit a la contaminació de l’aigua i l’excés de plaguicides, estan minvant en gran manera la població d’estos animals.
El fet que siga un animal tremendament silenciós i nocturn, unit a una mitologia associada al cinema de terror, sembla que juguen en contra, ja que passa desapercebut o menyspreat. El que es pretén en este projecte és deixar constància de la seua realitat actual i la necessitat de conservació del quiròpter en un lloc, com ara València, on és un referent simbòlic. No hi ha valencià que no ho reconega entre el patrimoni cultural. Però no ens hi quedem ahí, ja que este projecte és ambiciós i vol estendre’s a tota la geografia nacional.