Fermín Muñoz, l’últim trashumant II

Fermín Muñoz, l’últim trashumant II

11-6-2011

A principis de juny i a les portes de l’equinocci d’estiu ens trobem amb Fermín i Abilio al corral de Catadau. Estos dos germans del Llogaret de Casas Nuevas són els últims pastors transhumants de Salvacañete i per tant, els hereus d’una tradició de diversos segles que el seu pare Ceferino Muñoz els va inculcar des de ben menuts.

En pocs dies eixirà en ruta amb el seu ramat cap als agostaders serrans de Salvacañete, on després d’un viatge que durarà 10 dies, arribaran al seu destí per passar els mesos més càlids en estes terres, seguint la mateixa ruta que van fer a principis de tardor però a la inversa.

Dels 10 dies que calen fins arribar als agostaders serrans, els vaig acompanyar durant les tres primeres jornades.

En passar pels carrers de Bunyol, Fermín m’explica que fa uns anys, en arribar a una de les rotondes d’este poble, una xica amb el cotxe es va posar molt nerviosa per la lentitud del pas de les ovelles, tenia molta pressa. i assenyalant-se el rellotge amb mals gestos i pitjors maneres li indicava a Fermín que se li feia tard. “Senyora, jo ja porte cinc dies de sendera, i encara me’n queden cinc més, així que…”

En certa ocasió, anant de sendera, Fermín estava creuant un pont molt estret, per la meitat veu que anava un vehicle al seu encontre que va començar a xiular-li de males maneres i a retreure-li, a la qual cosa el pastor li va contestar:”Pero hombre, como voy a tirar pa atrás mil ovejas, no será más fácil que lo hagas tu“.