Maestrat de Terol. Estiu III

Villarroya de los Pinares és el primer poble que venint des de Terol capital, ens endinsa al Maestrat de Terol, al nord de la serra de Gúdar, al costat del riu Guadalope, a 1337 metres d’altitud.

La comarca del Maestrat, situada a l’est de la província de Terol, inclou quinze municipis en un vast i huí despoblat territori que és hereu d’un notable llegat històric i d’un ric patrimoni arquitectònic i cultural. La seua identitat, forjada al llarg dels segles, és el d’una terra a cavall entre Aragó, València i Catalunya a mig camí cap a la Mediterrània, que ha estat escenari de conflictes històrics que han enriquit el seu cabal cultural. Les xicotetes localitats del Maestrat s’enfilen a un terreny d’escarpada orografia, on s’alternen serres i barrancs, agrestos turons i vegues estretes, majoritàriament solcades pel riu Guadalope i els seus afluents.

La superfície agrícola està ocupada majoritàriament per cultius herbacis, principalment cereals d’hivern. Major rellevància adquireixen les activitats ramaderes, amb una gran cabanya ramadera, la immensa majoria corresponents a bestiar oví.

Travessant valls i ports de muntanya arribem a un alt on en una explotació ramadera, pasturen tranquil·lament unes vaques, ja molt a prop de Fortanete.

Este poble serrà, tranquil i acollidor, que antany va ser una vila ben poblada, industriosa i pròspera, acull actualment dos centenars de veïns dedicats principalment a labors agrícoles i ramaderes.

El nucli urbà se situa a 1.353 metres d’altitud, ben orientat, buscant la llum del migdia i l’abric dels vents freds del nord.

En el camino hacia Cantavieja me detengo en el Mirador de la Dehesa, valle espectacular por sus prados, pinares y las vacas que nos acompañaran todo el camino.

Al camí cap a Cantavieja m’ature al Mirador de la Dehesa, vall espectacular pels seus prats, pinedes i les vaques que ens acompanyen tot el camí.

Cantavieja, considerat com un dels pobles més bonics d’Espanya, destaca per diversos aspectes entre els quals sobreix la seua porxada Plaça Major, una de les més belles d’Aragó. Ací es troba l’Ajuntament, del segle XVI, i la solemne església de l’Assumpció de Nostra Senyora, de l’arquitecte Antonio Nadal, que edificà llavors el temple de dimensions més grans del Maestrat.

La població de La Iglesuela del Cid està ubicada en una lloma ocupada per un dels millors paisatges d’arquitectura en pedra seca d’Aragó. Esta tècnica arquitectònica tradicional en què no es fa servir ni morter ni argamassa constitueix un veritable Patrimoni Etnogràfic protegit com a Conjunt d’Interès Cultural. Este indret, que ja estava poblat des d’abans de l’arribada dels cartaginesos, rep el nom precisament del cavaller castellà Rodrigo Díaz de Vivar qui va fer fortificar el poble i aixecar el castell.

Acabem la ruta al poble de Mosqueruela, que pertany a la comarca de Gúdar, ja fora del Maestrat.