Ortiz, l´últim pastor del Caroig III

Ortiz, l’últim pastor del Caroig III

24 de setembre de 2009. La Juanera i el Barranco del Mátalo.

Després de diversos dies de pluja persistent, el sol il·lumina la neta atmosfera tardorenca; al capdamunt de la serra, per obagues i valls comencen a groguejar roures, pollancres i freixes, on estes agrupacions d’arbres destaquen ara al paisatge mediterrani. El ramat es desplaça pels alts cims de la serra del Caroig. No gaire lluny s’escolta al fons del bosc el raucar del gripau comú. Al costat del camí veiem algun llangardaix assolellant-se al sol tardorenc. Vicente Talens que ens acompanya aquest dia s’atura a tallar unes branques de pebrella, una planta endèmica de les muntanyes valencianes, molt utilitzada a la nostra cuina mediterrània per cuinar els gaspatxos i per adobar les olives.

27 de setembre de 2009. Fuente La Jaraca

Amaneix a les muntanyes del Caroig amb pluja i persistents boires. El ramat es desplaça al costat del camí que va des de la font de La Jaraca fins a la zona del barranc de Matalo, La Juanera i El Púlpito, als peus del pic Caroig. En alguns trams el camí travessa fileres de roure valencià i freixe de muntanya, que donen una nota de color, diferent, a l’auster paisatge del bosc mediterrani, on el temps sembla haver-se aturat per la calma que regna a l’ambient.

Passem al costat d’alguns corrals abandonats, que amb la boira semblen estar més tristos encara. Abandonem el camí i ens endinsem vessant avall, entre coscolls, estepes, argelagues i altres matolls. Al mig del bosc trobem uns bolets grocs, es tracta del bolet de cabra, diu JV, i es comencen a veure ara a principis de tardor, i són indicadors que en 15 o 20 dies començaran a eixir els pebraços.

Esmorçant a la Fuentefría JV ens explica el que li va passar a Paco, un tío seu que de jove mentre estava a cura d’un ramat es va adormir a l’era a prop d’una casa de camp, i les ovelles se li van anar. En arribar un segador al costat de l’amo de les ovelles i veient-lo com dormia van decidir fer-li una broma, cridant: “Pacooooo, correeeeeee, la zorraaaaaa!!!!, el xic espantat va eixir corrent darrere de les ovelles.

A la profunditat del bosc sentim el lúgubre ul·lular del Gamarús, que malgrat ser una au nocturna, en dies grisos i boirosos com el d’huí, roman actiu. Als boscos al voltant del pic Caroig és molt freqüent la presència d’estos ocells nocturns enigmàtics i misteriosos, diu JV.