Serinus serinus

 El gafarró Serinus serinus és un pardalet passeriforme de la familia Fringillidae, de la qual amb els seus 11-12 cm és la especie més xicoteta. D’aspecte rodanxó amb el bec curt i cònic.

Les plomes del mascle adult són verdoses, amb estries més fosques, a les zones del dors, les ales i la cua, així com per la part interior del cap i els laterals. Les del front presenten coloració groguenca, igual que les celles i una poc del coll, com també la gola, el pit i el bisbelet, encara que en esta zona la tonalitat és més viva. Les femelles són un poc més menudes i el colorit del plomatge no és tan brillant, on per exemple, falten les tonalitats grogues, i l’esquena és pardusca, amb el pit i la zona central grisenques.

El gafarró resideix a la major part d’Europa, nord d’Àfrica i l’oest d’Àsia, sent una espècie resident a la conca Mediterrània, mentre que al nord habita únicament en època de cria.

S’aposenta igualment a un bosc que a un parc o jardí; en ambients oberts amb arbres dispersos, horts de frutals, zones de conreu, prats. Se’l veu algunes vegades barrejat amb les bandades de cagarneres i també amb passerells, xeus…cercant les llavors de ravenisses i els fruíts de plantes anuals, arbres i arbustos. No obstant això, en primavera complementa la seua dieta granívora  amb la captura d’invertebrats i cucs, sobretot a l’época de cria, especialment quan estan empapussant als pollets.

Quan el gafarró fa el niu, ja estem a l’estiu

El zel comença a finals de l’hivern, prolongan-se fins al juny, on els mascles s’exhibeixen cantant sense descans a les branquetes més altes dels arbres. Aleshores que es pot veure el seu vol acrobàtic, pausat i lent que és molt semblant al de les papallones amb girs ràpids i retallades, amb la finalitat de atreure a les femelles, aquest vol nupcial és molt diferent al que realitzen la resta del any, on els seus moviments son més ràpids i de trajectories més  directes, llargues i ondulades.Fa el niu en enforcadures de matolls i arbres amb herbes, teranyines i liquens. Pot fer fins a tres postes d’uns 4 ous per temporada doncs la incubació dura uns 14 dies i els juvenils volen en tant sols 15 dies.

Dos gafarrons mascles a l’eixida del sol
El cant del gafarró és un grinyol de notes brillants molt ràpid i llarg, que executa incansablement des de que ix el sol, formant estrofes que semblen interminables, com un xerroteig delicat. 
El gafarró és, a la Comunitat Valenciana, una espècie sedentària i molt abundant. Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població…
Ixe estarà bo, allà quan cante el gafarró (Eduardo Mascarós. Camí dels Motxals, novembre de 1994).
No fa molt de temps el gafarró era capturat amb l’enfilat pels aficionats al silvestrisme, Però huí en dia, és una activitat totalment prohibida, i els gafarronets omplin més que mai els nostres camps amb el seu millor repertori musical.

Reproducció del seu cant:

Published by

Leave a comment