Teruel. Estiu I

El meu viatge per estes terres m’endinsa des de Terol capital al primer poble que huí em conduirà a la Serra de Gudar, Corbalán, on les seues cases es remunten a segles passats, amb paisatges realment espectaculars, turons esteparis, prats d’alta muntanya, pinedes, camps de labor envoltats de carrascars i ginebres, angostos canons…i que posseeix un dels majors boscos de savines de la comarca.

El clima ací és de muntanya mitjana, fred a l’hivern i molt suau a l’estiu, amb nits molt fresques.

En arribar a Cedrillas i camí de Monteagudo del Castillo se’m presenten a la vista, en terrenys oberts, immensos cultius de cereal (blat, ordi, gira-sol), molt a prop ja de les comarques de Gúdar i el Maestrat amb què comparteix els paisatges de pinedes i prats.

Arribe al poble de Gúdar, -que dóna nom a aquesta serra- assentat sobre un esperó rocós. Des d’ací podeu veure la meravellosa vista cap a la vall del riu Alfambra. El so de les campanes em fa mirar cap a l’església neoclàssica de Santa Bàrbara del segle XVII.

La Serra de Gúdar poseeix un clima extrem, amb hiverns molt freds i estius suaus.

Als vessants de les serres, la vegetació la componen pollancres, argelagues, savines, pi negral, ginebres, boix, salzes i àlbers; als cims més alts el pi roig i el pi negre comparteixen este espai típic de muntanya amb racons pintorescos i solcat d’abundants fonts.