Upupa epops

La palput en la montanya canta i diu la veritat: quan les cabres faran llana, les dònes faran bondat.

Encara recorde la primera volta que vaig vore una palput Upupa epops, encara no deuria tindre els 10 anys, és va parar al meu davant. Alhora que mantenia una distancia prudencial, mentre caminava anava clavant el seu llarg bec als orificis de la terra, en busca d’invertebrats com tisoretes, aranyes, cucs, grills, erugues i d’altres… Hem vaig quedar asombrat obsevant els seus moviments i sobretot, com eriçava les plomes del cap quan capturava alguna presa. Quan va alçar el vol pareixia una papallona gegant, menejant gracilment les seues vistoses i arrodonides ales, alhora que descrivia uns moviments ondulants en l’aire. Hem vaig quedar sorprés, pareixia una au tropical amb els seus colors de ratlles blanques estampades sobre un fons negre.

La palput es un pardal insectívor que fa de 25 a 29 cm de llargària. Ataronjat a la part superior del cos, i d’ales i coa negres a ratlles blanques, com el plomall, de bec llarg, prim i un poc corbat.

Diurna y solitaria, viu en zones obertes, horts i boscos, fugint de les zones d’alta muntanya. Fa el niu en forats d’arbres vells i de cases velles. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes. La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d’unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s’omple d’excrements i fa molta pudor.

Es una au estival que fins fa pocs anys passava els hiverns en Àfrica, però degut al canvit climàtic te més recursos alimenticis i gran part dels individus ja no emigren.

El seu cant és molt fàcil d’identificar, ja que fa “pu-pu-put” i el repeteix moltes vegades des de terra. Tot i que les seues poblacions són elevades, s’ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l’ús generalitzat d’insecticides i pesticides.

Ara a les portes de la primavera, sols ens restarà esperar tindre la sort de vore-la surcant el camp amb el seu característic i vistós vol.

Reproducción del seu cant: