Onepage Valencià

Les meues primeres imatges van eixir d'una Kodak Instamatic que els meus pares em van regalar quan tenia 9 anys, un aparell realment molt rudimentari que només tenia dos posicions, sol-ombra. Amb l'adolescència vaig fer un xicotet salt de qualitat amb l'Olympus Pen F. Però no va ser fins a l'arribada de la Nikon FM2 quan vaig entrar de ple al món de la imatge professional analògica. Una primera etapa carregat amb molta il·lusió que molt prompte es va convertir en una autèntica frustració, ja que la meua ment anava més de pressa que allò que les meues mans i coneixement podien fer. Em preguntava si mai arribaria a aconseguir les impressionants imatges d'aquells grans fotògrafs de natura.

El camí fins a huí ha estat un llarg procés de continu aprenentatge, sobretot tenint en compte que la imatge digital no va arribar fins uns anys després i el procés fotogràfic era molt més laboriós.

I és en aquella època predigital quan emergeix amb força la figura del que per mi ha estat un referent, que ha guiat tots els meus passos i que he intentat imitar d'una manera deliberada, l'aragonès Ricardo Vila. La seua obra fotogràfica és senzillament magistral, en uns temps en què l'obtenció d'una imatge no és com ara, on la tecnologia digital ens ajuda sempre facilitant molt la tasca del fotògraf actual. I és en aquest punt on, sense treure mèrit als treballs actuals, destaca el valor de les seues fotografies.

Totes les meues fotografies són part d'un projecte personal, d'un repte en què com deia el meu amic i fotògraf mexicà Juan Nava Stener “interpretar la natura sense tocar-la, sense transformar-la i sense falsejar la seua essència, aprendre'n cada dia com a exemple de vida. Apreciar el seu propi esperit perquè tots junts el puguem cuidar. Deixar que cada element es conjugue i, que cada ésser viu tinga un lloc i un respecte, perquè respectar la seua existència és com es respecta un mateix”.