Falco tinnunculus

El soliguer comú Falco tinnunculus és l’au de presa diürna més propera i fàcil de veure. Prefereix un hàbitat de camp obert i matoll, fugint dels boscos densos i tancats, arribant fins i tot a nidificar dins les poblacions.

És relativament xicotet comparat amb altres rapinyaires, però més gran que la majoria de les aus. Té ales llargues de color vermell amb taques negres, així com una llarga cua molt distintiva, grisa per la part superior i de vora arrodonida i negra. El plomatge dels mascles al cap és blau-grisenc. Mesuren de 34 a 38 cm de cap a cua, i de 70 a 80 centímetres d’envergadura d’ales. El mascle adult mig pesa prop de 155 g, i la femella prop de 190 g.

Quan caça, el soliguer roman en vol estacionari, gairebé immòbil, entre 10 i 20 m d’alçada sobre el terreny, esperant albirar alguna presa (això se’n diu cerner, d’ahí el seu nom) i quan apareix, es precipita en picat a gran velocitat cap a ella, encara que també és comú que descendeixca suspès i silenciosament en vertical sobre la mateixa sense donar temps que reaccione. Les seues preses solen ser xicotets mamífers, fonamentalment rosegadors, ocells menuts, rèptils, grans insectes, cucs i granotes.

Els soliguers comencen la cria a la primavera nidificant en esquerdes de roques o edificis i als buits dels arbres, però també ocupen nius vells de còrvids i altres aus, fins i tot de vegades també directament sobre el terra.

Les postes solen tenir entre tres i sis ous, amb una incubació de 26 a 31 dies, fonamentalment realitzada per la femella mentre el mascle l’alimenta.

La incubació dura al voltant d’un mes, i només les femelles coven els ous. El mascle és responsable del seu aprovisionament amb aliments, i per algun temps després de l’eclosió continua fent el mateix. Més tard, tots dos pares comparteixen les funcions de caça fins que els joves abandonen el niu, després de 4-5 setmanes. La família es manté molt unida durant unes setmanes, fins a un mes més o menys, durant els quals els joves aprenen a valdre’s per si mateixos i buscar les preses. Els joves maduren sexualment a la següent temporada de cria.

Reproducció del seu cant:

Esta sèrie de tres imatges del Soliguer amb la lluna, obtingudes durant el mes de febrer passat, són el resultat d’una vesprada entretinguda seguint les seues evolucions a prop d’on una parella d’este rapinyaire, aprofitant un antic niu de còrvid, en este cas d’una blanca, havien decidit instal·lar-se.