La Serra d’Aitana

Huí m’he disposat a pujar al cim de la serra d’Aitana, que amb els 1558 metres, és la més alta de la província d’alacant. L’excusa perfecta per gaudir d’un altre dia més a la muntanya ha estat una diminuta i esquiva au, el pelaroques (Tichodroma muraria), el qual volia intentar poder trobar-lo a prop del cim, ja que ara a l’hivern este habitant del Pirineu i la Serralada Cantàbrica sol fer una migració altitudinal buscant cotes més baixes.

L’esmolada serra de Bèrnia ens dóna l’esquena a l’inici de ruta cap a Aitana.

Panoràmica de la Serra abans de creuar el Pas de la Rabosa.

L’hàbitat característic del sit golanegre (Emberitza cia) són els vessants pedregosos i espais muntanyosos on hi ha zones de vegetació amb grups de pedres que sobreixen. El seu nom indica la seua preferència cap als terrenys muntanyosos, vessants assolellats on el terreny sigua irregular i pedregós. La Serra d’Aitana reuneix totes estes condicions, i durant la travessia en puc observar alguns exemplars.
La Serra de Bernia vista molt a propuesta ja de la font de la Forata
Durant el camí cap a la font Forata, ubicada a 1350 metres, van apareixent nombrosos exemplars de tords i merla capiblanca
La Penya Forata és una formació molt escarpada situada a la cara nord de la Serra d’Aitana i que antecedeix el Pas de la Rabosa.
Un mosquiter comú (Philloscopus collibita) posat en un arç blanc (Crataegus monogyna). Este arbust és molt abundant al llarg de la ruta.
Avencs de Partagat i Pas de la Rabosa vistos des del camí que es dirigeix al Coll de Tagarina. A l’esquerra la base militar situada a la cota més alta de la serra.
Camí del Coll de Tagarina
Les aus que he localitzat al cim i molt prior d’ell son el roquer roig (Monticola saxatilis), el cotoliu (Lullula arborea), el cercavores (Prunella collaris), el trobat (Anthus pratensis), entre d’altres.
Cim del Puigcampana desde el Coll de Tagarina, que antecedeix al litoral mediterrani
Quasi al final de la ruta, un cop sobrepassada la microreserva del Runar dels Teixos, esta rabosa curiosa es va deixar veure durant uns instants per després desaparèixer tranquil·lament entre la mala herba.

Published by

Leave a comment