El ratpenat interestel·lar

EL RATPENAT INTERESTEL·LAR

La serra de Tous perteneix a la plataforma del Massís del Caroig, destaca per la seua abrupta i dura orografia, en estes muntanyes abunden barrancs, fonts, abrics, coves i simes formades com a conseqüència de la composició calcària del terreny. El riu Xúquer la travessa encaixonat per la seua part oest entre un impresionant canó vertical de més de 400 metres d’alçaria.

Inicie el recorregut a primera hora de la vesprada, esta volta pel barranc del Castellet, en la zona de la Loma de Cotillas. En un punt concret i a la marge esquerra del barranc, tinc localitzada una colònia de rates penades de ferradura (Rinolophus sp.). El forat d’accés on habiten reuneix les característiques ideals per al tipus d’imatge que buscava.

En las historias naturales de Jules Renard vaig llegir que

...no hay rincón alguno en que no penetre un trozo de noche…de ella se desprenden jirones, enzarzados al azar. Así nacen los murciélagos. Y a este origen les deben el hecho de no poder soportar la luz del día…pero, no, no son malos. Jamás nos tocan y “armado” con mis cámaras bajé a una de sus “casas” para fotografiarlos.

La imatge que ha estat traient-me el somni desde fa molt de temps, és la d’una rata penada sobre un fons estel·lar, i després d’un temps buscant un lloc que reunira les condicions adequades per abordar este treball, al final ho vaig trobar.El meu pla no era com altres voltes, on muntava tots els dispositius per a fotografiar-los a la eixida de la cova, sino que esta volta esperaria desde dins del seu refugi a que tornaren. Vaig muntar la càmera al trípode buscant un angle baix per a agafar una porció del cel exterior vist a través del forat d’entrada a la cova. Vaig col·locar el sensor infraroig en disposició vertical, i per les característiques de la ubicació, vaig il·luminar l’escena amb sols dos flaixos a 45º y a 1/32 de potència per detindre el ràpid vol de la rata penada. Després del tir dels flaixos, una velocitat d’obturació lenta en càmera al voltant de 25 segons per a captar les estrelles, feren la resta.

Amb l’emoció encara al cos al veur la imatge a la pantalla de la meua Nikon D800 i després de posar tot el meu equip a la motxilla, asome el cap cap a l’exterior, contemplant un paisatge de somni, una nit estrellada amb el planeta Venus com a protagoniste, mentre escolte el croar dels gripaus en zel que retrunyen al fons del barranc .