Els noms populars de la rata penada

És curiós assabentar-se que un dels símbols més representatiu i significant del nostre territori, és a l’hora el més desconegut pels valencians. Parlem de la rata penà, nom com es conéix al nostre poble, i que és el més extés i popular al País Valencià. L’adjectiu “penada” ve del llatí penatus,-a,-um, i vol dir que té ales.
En el llibre de Festes Majors de 2014 ja vaig parlar sobre este mamífer, l’únic representant d’este ordre que és capaç de volar, i que té les ales formades per una membrana cutània sostinguda per uns dits extraordinàriament allargats. Viu a les coves, als clevills de les cases i als penya-segats, i ix a l’hora crepuscular a caçar els insectes de què s’alimenta. En aquella ocasió em vaig centrar sobretot en els mites i supersticions que envolten esta espècie.
Si la rata penada és el símbol de la identitat valenciana, els valencians no tenim una única identitat sinó fins a 33 distintes, tantes com espècies de quiròpters existixen al País Valencià. No obstant això, i encara que els experts no es posen d’acord, la rata penada que corona la Senyera, traslladada més tard als escuts del Llevant U.E i del València CF, té tota la pinta de ser una rata penada de cua llarga –una de les més comunes al territori valencià- o, com sostenen alguns experts en heràldica, ni tan sols seria un quiròpter, malgrat la tradició, sino un dragó vingut a menys i representat amb el que els orfebres tenien més a la vista: la rata penada.

Els biòlegs distingueixen cadascuna d’estes 33 espècies diferents, i és clar, totes tenen el seu nom. Ara bé, la gent comuna no pot distinguir ni entrar en detalls tant minuciosos, i sol emprar un sol nom per a totes. Genèricament les anomenen, rata penà. A Catalunya el nom més generalitzat pren la forma masculina rat penat en alguns llocs, els menys, rat penat, i també en alguns llocs valencians. Però no sempre es així: hi ha certs llocs o comarques valencianes que, encara que coneixen el nom de rata penà, solen utilizar altres variants, totes elles molt curioses i sorprenents.

“El vespertilio o murciélago -rat-penat en catalán literario-, el mamífero volador -Vespertilio murinus L. y otras especies de vespertiliónidos-, es en todas partes considerado pájaro de mal agüero, ya que otros quirópteros son vampiros. Goza, sin embargo, del aprecio de los valencianos, puesto que es un animal heráldico, que figura en la cima de la corona del escudo de la ciudad de Valencia.
Los intelectuales valencianistas de la “Renaixença” lo tomaron como insignia, y dieron el nombre de “Lo Rat-Penat” a la “Societat d’amadors de les glòries valencianes” que fundaron en 1887 con gran éxito literario. Parece ser, no obstante, que históricamente el murciélago es sólo una deformación producida en el siglo XVI, del grifo o “drac alat” que, desde el siglo XIV, ornaba la cimera o yelmo del escudo de los Reyes de Aragón, Valencia y Mallorca, y Condes de Barcelona y Urgel. Ese “rat-penat” lo ha usado también el Consejo de Ciento de Barcelona y lo lleva aún el escudo de Palma de Mallorca”.

(Sanchis Guarner, Manuel (1956): “Los nombres del murciélago en el dominio catalán”, Revista de Filologia Española, vol. XL num 1/4, p.91).

El meu interés per la nomenclatura dels quiròpters als territoris valencians, va nàixer arran d’una conversa amb el meu amic Tono d’Ontinyent. Un dia jo li ensenyava pel mòbil una fotografia, ell es va quedar mirant-la i en un segon va exclamar: “Ui, això és un almorsígol!” (pronunciat amb “s” sonora). També he escoltat les variants: ammorsígol, amorsígol i esmorsígol. És una paraula composta que deriva del llatí mus,-ris, que significa “ratolí”, amb l’adjectiu caeculus, diminutiu de caecus,-a,-um, que significa “cec”. Per tant, amorsígol significa literalment “ratolí ceguet” o “rateta cega” . La cara se’m va quedar com un quadre, i a partir d’eixe moment vaig començar a investigar sobre el tema, preguntant allà per on anava.

Així per exemple, llegim en el tio del Canadà (1970; es. 1994, p. 121), de Josep Maria Ortolà, autor teatral arrelat a Ontinyent: “ELISETA. Sólo despierta de noche./ GOSTINO. (Apart) Com els morsígols.”

Una altra denominació amb què em vaig topar va ser la de ratot. Així anomenen els del poble veí de l’Énova una classe de rata penada més gran, que podria ser la rata penada d’horta. Per a les altres espècies més menudes (les del gènere Pipistrellus sp) els veïns d’este poble empren també el nom de rata penà. Altres llocs on he pogut comprobar l’us del vocable ratot es a Alcoi, Concentaina i Peníscola. A Alcoi es diu d’aquell que no s’hi veu gens o molt poc que és “cego com un ratot”. També el poeta Alcoià Joan Valls Jordà el cita a la seua obra poètica quan diu: …i un ratot d’estructura diabòlica, en vols boixos laberinteja en el vent.

Es fan ja moltes pel.lícules on tot són crits i punyals, morts que apareixen, espectres de caràtula infernal, suplicis en cambres fosques, vampirs que xuplen la sang, cellers plens de teranyines, ratots que van revolant i inspiren als personatges tota classe de crueltats. (Valls, Joan: “El terror com a espectacle”, en Cançò de Serafí, 1973, juny 29).

A Massalavés, Catadau i l’Alcudia en diuen rató. A Tàrbena li diuen rateta voladora. A gran part de la Vall d’Albaida -a excepció de la seua capital i altres pobles com Agullent-, com és el cas d’Aielo de Malferit, Alcudia de Crespins, Canals, l’olleria, Llanera de Ranes, Moixent i Vallada, però també a Crevillent usen el mot moceguello i altres variants com ara: muceguello o musseguello a Fontanars del Alforins, moceguillo, murciguello, muciguello, mociguello. A Castalla mocigaló o mocegaló; a Banyeres de Mariola, mocègol, i a Bocairent i Alfafara, muicego (muixego, muisego, moixego i moixégol). Murciego a Beneixama i el Campet. Morsígol i la variant mursígol a Alfarrassí, Agullent, Fontanars dels Alforins i la Safra (Villena). A les comarques més meridionals la denominació més comuna també és la de rata penà, a excepció d’alguns llocs apegats a la ciutat dÁlacant on diuen monessillo, que també s’empra a la Font de la Figuera. Monassillo i moceguillo, a les comarques del Vinalopó. Morsiguello i mociguello a Elx. Mosseguillo a Santa Pola i Guardamar del Segura, poble on també li diuen monaguillo. Morreguillo a Petrer. Tots deriven de l’expressió llatina “mus caeculus”, es a dir “ratolí cec”, donant lloc a quasi una vintena de noms diferents a moltes de les poblacions del migjorn valencià.

La variant borreguillo també es encara viva. A Carcaixent hi ha el topònim “Mas de Borreguello”, documentat en textos del segle XVI. Esta variant també s’empra a Monòver, el Pinós i la serra del Carxe (Múrcia).

A Moixent, l’Illa Plana i part de la comarca de Xàtiva trobem la denominació de rata pelà. Rata panà diuen els d’ Alcalá de Xivert, l’Alcora, Almassora, Bell-lloc, Benicarló, Benicassim, Borriol, Cabanes, Càlig, Canet lo Roig, Castelló de la Plana, Catí, les Coves de Vinromà, Figueroles, la Jana, Llucena, Orpesa, La Pobla Tornesa, la Salzadella, Sant Mateu, Santa Magdalena de Polpis, Tírig, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Vinarós, Xert i Xodos. Rata panada a Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Sant Jordi, Sant Rafel, Traiguera, Vallibona. I és curiós que més cap al nord de la provincia de Castelló, concretament a Morella, Herbers i Villafranca usen també la denominació de rata penà. I, per acabar, tenim ratampanà a Atzeneta del Maestrat, Benassal, Betxí, Costur, Culla, la Serra d’en Galzeran, la Torre d’en Doménec, les Useres i Vilafamés.

El Dissabte de Glòria, a les deu del matí, revoltaven les campanes, en senyal d’alegria, després del silenci del dia anterior. Aleshores la gent exclamava:

Rates penades, eixiu del forat, que el Nostre Senyor ha ressuscitat. Rates penades, eixiu del niu, que el Nostre Senyor està viu.

I, per últim, citaré altres noms que s’empren en el nostre domini lingüístic, però tots fora del territori valencià, com, per exemple, aucell del dimoni, aucell de nit, eixoreac, esmuriac, esmuricec, esvoliac, esvoriac, guritzec, marracatà, moricec, muricec, morixet, muixirec, muliac, mulicec, muniac, municec, murcec, murcegot, muriac, murixec, pena-rat, penella, pinya-rata, rampenà, rampenac, rampenall d’oli, rampenart, rampenat, rapatà, rapetenera, ratabernat, ratacalda, ratacatxec, rataspinyada, ratapanera, ratapenera, rata-paniquera, ratapatxec, ratapatxet, ratapeixet, ratapenarra, ratapenat, ratapenata, ratapenella, ratapenera, ratapenyada, rata-petenera, rata-pinat, ratapinella, rata-pinyaca, rata pinyada, ratapinyana, ratapinyara, ratapinyarda, ratapinyat, rata-plana, rata-planera, rataplomall, rataspinyada, rat-panat, rat-pelat, ratpenat, rampenà, ratpenac, rampenac, ratpenard, rampenart, voliac, volicec, vulixec, vuricec.

El símbol de la rata penà apareix per tot arreu del nostre territori, en la majoria dels escuts de falles, en alguns equips esportius, organismes, institucions, empreses, edificis públics, etc. Però açò donaría per a fer un altre treball.

Bibliografia

Bataller, Vicent (2017): “El parlar de la Costera”, en Miscel.lània en homenatge a Jordi Colomina, Universitat d’Alacant, pp. 309-327.

Bataller, Vicent (2018, en premsa): El parlar del “tinguem”: el valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Ajuntament de Xàtiva.

Beltran Calvo, Vicent i Segura-Llopes, Carles (2018): Els parlars valencians, Universitat de València.