Author:mena
Els saltícids (Salticidae) són una família d’aranyes araneomorfes descrita per J. Blackwall l’any 1841. Es caracteritzen per la seua capacitat de fer grans salts (aranyes saltadores) i la seua bona vista, una de les millors entre els artròpodes, capacitats que usen per caçar o per desplaçar-se amb molta precisió. Amb 636 gèneres i vora 7.000 espècies descrites, aproximadament un 13% del total d’espècies d’aranyes, els saltícids són la família més nombrosa. Viuen en una gran varietat d’hàbitats. Tot i que […]
El picot garser gros Dendrocopos major és una mena de pardalet de mida mitjana, molt característic pel seu plomatge blanc i negre, de bec fort, punxegut i d’actitud desperta. Tots dos sexes tenen taques roges molt vistoses al ventre, i només els mascles en tenen una altra al clatell, mentre que els exemplars joves se’ls pot identificar per una taca roja per tot el píleo, o sigua, a la part superior del cap. Este ocell fuster és capaç de copejar l’escorça dels […]
L’ocell del vent, que per a molts ornitòlegs és l’au perfecta per una sèrie de raons que veurem, és el primer a emigrar, abans que les orenelles i els avions, anticipant-nos el final de l’estiu. El falciot Apus apus abandonarà, després de la reproducció, els nostres pobles, camí de les estepes africanes del sud del Sahel i els països del centre d’Àfrica, on passarà l’hivern després de recórrer 7.000 km travessant deserts, serralades i mars, seguint així, el seu cicle biològic […]
El ferreret blau es un pardalet de mida similar al d’un xeu, insectívor forestal, molt eixerit, que es mou entre les branques dels arbres molt activament mentre busca aliment. Sovint es queda penjant de cap per avall als extrems de les branques. Habita a boscos de ribera i boscos mixtos per sota de 1600 m, encara que a l’hivern també parcs i jardins. Requereix forats per criar, tant naturals com artificials, sent un habitual usuari de les caixes-niu. Insectívor durant […]
La ruta del Llosar: camí de transhumància a la recerca de l’eterna primavera La transhumància i els transhumants necessiten una protecció, i per damunt de tot, un reconeixement. L’any en què la transhumància ha estat declarada oficialment a Espanya, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, només tres pastors de Terol la mantenen viva en una de les rutes cap al mediterrani, concretament la via pecuària del Llosar. En aquesta ocasió i per commemorar aquest reconeixement a nivell […]
El Totestiu de serra Periparus ater és una mena de pardalet passeriforme de la família Paridae pròpia d’Euràsia i el nord d’Àfrica. És força comú i sol ser sedentari, la major part de les seues poblacions no migren. Típic de boscos de coníferes molt fàcil de detectar pel seu reces incessant tit-tuii. Aquest ens permetrà localitzar-lo a les branques altes de les pinedes de les nostres serres, on sol buscar insectes i llavors acompanyat per altres congèneres. El Totestiu de serra és […]
El totestiu Parus major és una espècie de pardalet passeriforme de la família dels pàrids. D’uns 14 cm, es inconfusible per la «corbata» negra, més marcada en els mascles, sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del bosc. Acostuma a viure en boscos, especialment caducifolis, però també en pinedes i ambients arbrats no forestals. Nia en forats d’arbres i en qualsevol tipus d’obertura. Molt adaptable, habita tant […]
L’insolent temporal que ha castigat Conca estos dies ha tingut la deferència de respectar el dol de la Processó del Sant Soterrament, un funeral que ha tornat el pols a la Setmana Santa de Conca. Amb esta treva la desfilada del Sant Soterrament ha pogut eixir al carrer, solemne i silenciosa en senyal de respecte per la mort de Jesús de Natzaret, participatiu quant a germans -més de 500 natzarens de tulipa- i abrigallat per nombrós públic assedegat de processó […]
La capnegret Sylvia melanocephala és una espècie de pardalet passeriforme de la família Sylviidae que fa uns 13 cm de longitud. L’iris dels ulls és castany o marró i està emmarcat per un anell ocular de color rogenc o rosa salmó als adults, i d’un to més marró rosat als joves. Els mascles presenten el cap negre des del bec i per sota dels ulls que va en contrast amb el color blanc de la gola i part inferior de […]
El soliguer comú Falco tinnunculus és l’au de presa diürna més propera i fàcil de veure. Prefereix un hàbitat de camp obert i matoll, fugint dels boscos densos i tancats, arribant fins i tot a nidificar dins les poblacions. És relativament xicotet comparat amb altres rapinyaires, però més gran que la majoria de les aus. Té ales llargues de color vermell amb taques negres, així com una llarga cua molt distintiva, grisa per la part superior i de vora arrodonida i negra. […]
