Author:mena

Turdus torquatus

La merla de pit blanc Turdus torquatus amb una mida de 24 cm és molt semblant a la merla comuna, de la qual es diferencia per la presència d’una característica mitja lluna blanca al pit, que contrasta amb la resta del plomatge fosc. A causa dels contorns clars de les plomes, té un aspecte escatós. El mascle té un collaret blanc al pit sent la resta del cos negre, mentre que la femella és més marró al cos amb el […]

Seguir leyendo

Loxia curvirostra

El trencapinyes comú o pictort (Loxia curvirostra) és una espècie de au passeriforme de la família dels fringíl·lids (Longitud / Envergadura: 15-17 cm / 27-30 cm). Au de cap gran, posseeix un dels més sorprenents i especialitzats pics de tota l’avifauna europea. Es tracta d’una eina robusta i en forma de tisora, les mandíbules de la qual es creuen per constituir una perfecta tenalla amb la qual extreure els nutritius pinyons que es troben als cons de les coníferes (pins […]

Seguir leyendo

Serinus serinus

 El gafarró Serinus serinus és un pardalet passeriforme de la familia Fringillidae, de la qual amb els seus 11-12 cm és la especie més xicoteta. D’aspecte rodanxó amb el bec curt i cònic. Les plomes del mascle adult són verdoses, amb estries més fosques, a les zones del dors, les ales i la cua, així com per la part interior del cap i els laterals. Les del front presenten coloració groguenca, igual que les celles i una poc del coll, […]

Seguir leyendo

Chloris chloris

Cagarneres en la lloma, verderols en el paller, les perdius en l’estepar, teuladins en el carrer. El verderol europeu o comú (Chloris chloris), és un pardalet cantor, de l’ordre dels passeriformes i de la família Fringillidae (com el pinsà). És una espècie comuna a la Península Ibèrica. Mesura de 13 a 15 cm de llarg. El seu plomatge és d’un color verd groguenc, més intens en l’època de reproducció, amb els laterals de la cua i el bisbelet, grocs. En […]

Seguir leyendo

Limonium mansanetianum

Limonium mansanetianum (M.B Crespo & M.D Lledó) L’ensopeguera o saladella de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una mena de planta perenne de la família Plumbaginaceae, d’un to verd o lleugerament grisenc, que arriba a mesurar de 50 a 70 cm d’alçada. És molt ramificada i presenta unes espigues laxes de flors de color violeta. Floreix entre juliol i setembre, encara que és freqüent veure exemplars florits durant els primers mesos de la tardor. És una planta molt rara, que creix exclusivament […]

Seguir leyendo

Lophophanes cristatus

El ferreret o capellanet de cresta (Lophophanes cristatus) és una espècie de pardalet passeriforme de la família Paridae. D’uns 11,5 cm de longitud, és fàcilment reconeixible per la seua prominent, corbada i punxeguda cresta de plomes negres i blanques. La seua cara posseeix alhora línies blanques i negres, amb el pic negre. La zona dorsal és marró groguenca, amb les ales i cua grises. És una espècie molt difosa i comuna als boscos de coníferes com a pinedes del centre […]

Seguir leyendo

Retrats de tardor

La tardor s’ha instal·lat a la Font Roja. Del mar de tarongers del meu poble a la Ribera Alta, passe sense respir a un món amb un mosaic de colors ocres i grocs. Als seus racons més ombrívols i humits, este bosc caducifoli compost pel roure roig valencià (Quercus faginea), el freixe, l’auró (Fer opalus subsp. Granatense), el mostajo, el teix… es troba en la seua màxima esplendor. Al sotabosc d’este carrascar format per espècies com l’heura, el lligabosc, la […]

Seguir leyendo

Carduelis carduelis

“Això era i no era, bon viatge fassa la cagarnera…” La cagarnera o cadernera (Carduelis carduelis) és un pardalet de la familia dels fringi.lids, molt viu i inquiet,  d’uns colors molt llamatius i molt apreciat pel seu cant  aflautat i melodiós. De carácter social, sol anar en xicotets grups, fent volades curtes i ràpides a baixa alçada ran a marges. Té una mida de 12 cm de llargària i 23 cm d’envergadura, des del cap a la coa, amb el bec cònic […]

Seguir leyendo

Strix aluco

Sin Dios y sin Santa María, por la chimenea arriba!… parten las brujas volando en escobas o transformadas en cárabos… rumbo a Cernégula… Cau la vesprada en algun solitari i apartat lloc de l’imponent i salvatge Parc Natural Massís del Caroig. Després d’una llarga jornada recorrent sendes i camins arribe al límit d’un bosc immens, després d’haver travessat un interminable mar d’oliveres. Albire en la llunyania bandades de fringíl·lids, bisbites i estornells per les sementeres i llaurats pels afores del […]

Seguir leyendo

Passer domesticus

El pardal comú, xeu1, teuladí, teulat o viler (Passer domesticus) és un emblemàtic pardalet del paisatge urbà espanyol, extremadament lligat a l’home que sempre ens ha acompanyat i que ara està en una marcada reculada de les seues poblacions. Als carrers de les ciutats i als pobles de tot Espanya abans hi havien més xeus. Escasseja en aquells llocs on no hi ha pobles i és absent a les zones de major altitud i en boscos sense cap tipus de […]

Seguir leyendo