Author:mena

El riu Cazuma

El Cazuma, les aigües del qual abasteixen el poble de Bicorp, és un dels tres rius que al costat del riu Frare i el riu Ludey travessen el seu terme municipal, per desembocar al riu Escalona. La ruta del PR-V 234, coneguda també com la ruta del Riu Cazuma- la Gola de Lucino, és un preciós recorregut al mateix cor del Massís del Caroig, on prop del seu naixement trobem un espectacular canó o gola que impressiona per la seua […]

Seguir leyendo

Riu Frare

El riu Frare és un dels més emblemàtics rierols del Massís del Caroig i més ben conservats de la nostra geografia, gairebé al mateix centre de la Comunitat Valenciana, considerat un dels paratges més bonics del massís, que el converteix en un entorn únic de gran valor paisatgístic i mediambiental. Posseeix boscos de ribera i una frondosa massa forestal de pins rodens i carrascos, a més d’un gran nombre d’arbustos com ginebres, margallons, coscolls, llentiscles, aladerns, entre d’altres, que conformen […]

Seguir leyendo

Sobre el revelat II

Seguint amb el fil del meu anterior article sobre el revelat, i recordant alguns punts en què vos deia com ha d’actuar un fotògraf de naturalesa de la manera més correcta possible, a l’hora d’ensenyar la seua feina, com és intentar transmetre de la forma més versemblant, la realitat viscuda, sense enganys i sense alterar-la, vos porte esta vegada com a exemple, una fotografia que vaig fer ja fa uns quants anys, treballant un niu de palput a l’interior d’uns […]

Seguir leyendo

Monticola saxatilis vs Monticola solitarius

                                                      Fa unes setmanes em vaig acostar a la comarca dels Serrans a l’interior de la província de València, per la zona d’Aras de los Olmos i la Yesa, on a la seua regió muntanyenca trobem muntanyes que sobrepassen els 1000 m. d’altitud i tenen una massa forestal immensa de pins i carrasques que s’alternen amb zones de camps de vinya, cereals i ametllers. El riu Túria travessa esta comarca de nord a sud a través de paratges de gran […]

Seguir leyendo

PRV-203 Riu Grande-Abric de Voro

En este bell itinerari podem diferenciar dos paisatges, per una banda l’espectacular trànsit pel curs sinuós del Riu Grande, de l’altra, els alts sobre la seua conca que obren el paisatge als dilatats horitzons. Seguint per la seua llera el briós i solitari canyó calcari, acompanyats per l’aigua i la vegetació acollida a la humitat i l’obac, refugi del freixe, ens retrobem amb la naturalesa assossegada. I com a colofó final d’esta excursió, l’abric de Voro, crònica artística de la […]

Seguir leyendo

Barranc Moreno PR-CV 173

La ruta pel Barranc Moreno, al cor del Massís del Caroig té un indubtable valor paisatgístic, amb un recorregut pels cursos d’aigua sempre en tot moment envoltats d’immensos pinars tancats. El seu erosionat llit llaurat en calcària conforma un paisatge únic, al que hem d’afegir alguns jaciments amb pintures rupestres i l’enorme biodiversitat vegetal dels diferents pisos i microclimes dins del mateix barranc. A la tardor, a les ombries cal destacar el colorit dels abundants freixes. Gran part del recorregut […]

Seguir leyendo

L’ofegabous

                                                          L’ofegabous (Pleurodeles waltl) és una espècie d’amfibi urodel de la família Salamandridae, com la majoria dels urodels europeus. Es endèmica de la Península Ibèrica i el nord del Marroc. A la Comunitat Valenciana, el nom d’este tritó prové del fet que es pot trobar als abeuradors per al bestiar i els ramaders pensaven que si un animal engolia un d’estos tritons, podia morir ofegat. Cal dir que en el folklore és molt comú atribuir qualitats negatives a alguns animals […]

Seguir leyendo

Sobre el revelat

En una altra disciplina fotográfica no ho se, però en fotografía de natura, tinc clar que tenim el deure i la obligació de plasmar la realitat tal com és, intentant alterar-la el més mínim per a que arribe als ulls de l’espectador lo més pura possible. La llum és la base principal de la fotografía, i hem de saber canalitzar-la el millor possible abans de que arribe al sensor de la nostra càmera, perque tot lo que no fem be […]

Seguir leyendo

Les gàrgoles

A moltes de les catedrals europees, algun castell i nombrosos edificis civils uns éssers fantàstics i terrorífics, ens observen i vigilen en silenci des de les altures. Són les gàrgoles, aterridores criatures de pedra, amb expressions sinistres, dantesques, que representen figures antropomorfes d’ànimes en pena i turmentades, animals grotescos, dimonis, bruixes, arpies, dracs, unicorns, basiliscos, grifos, lleons… infernals i amb una funcionalitat molt definida, i que van arribar a les esglésies durant el segle XII. Es van consolidar al gòtic […]

Seguir leyendo

Caputxins

La forma cònica dels capirots dels caputxins evoca un acostament del penitent al cel, interpretat per molts cristians com a lloc de salvació. Este valor simbòlic és anàleg al que tenen els xiprers, arbres de copa punxeguda, als cementiris cristians, que apropen el difunt al cel, lloc on segons algunes creences es desenvolupa la vida després de la mort. Per a la cultura americana, el més representatiu dels caputxins és la seua curiosa caputxa, una mena d’antifaç que recorda les […]

Seguir leyendo