Author:mena

Caputxins II

Per estes dates, a qualsevol racó de la nostra geografia, als intricats carrers dels nostres pobles i ciutats, podem assistir a les processons de Setmana Santa, uns solemnes actes, que a ritme de bombos i tambors, els fidels, en un escenari místic en el que es respira olor d’encens, passegen les imatges sagrades, tot envoltat d’una atmosfera màgica de llums i ombres. D’entre tots els elements que componen estes manifestacions religioses, destaquen una multitud de figures còniques que formant unes […]

Seguir leyendo

El culroig

Som a les portes de l’hivern, amb els arbres ja pràcticament desproveïts de les fulles, on els dies s’escurcen i tot sembla entrar en una calma absoluta. És per estos temps quan es deixen veure als nostres camps i jardins certs pardalets hivernants, com pit-rojos, mosquiters, cul-rojos… que procedents del centre i sud d’Europa arriben a les nostres latituds fugint de l’intens fred, i que quan tornen una altra vegada els mesos més calorosos ja no els tornarem a veure […]

Seguir leyendo

La Serra d’Aitana

Huí m’he disposat a pujar al cim de la serra d’Aitana, que amb els 1558 metres, és la més alta de la província d’alacant. L’excusa perfecta per gaudir d’un altre dia més a la muntanya ha estat una diminuta i esquiva au, el pelaroques (Tichodroma muraria), el qual volia intentar poder trobar-lo a prop del cim, ja que ara a l’hivern este habitant del Pirineu i la Serralada Cantàbrica sol fer una migració altitudinal buscant cotes més baixes.

Seguir leyendo

El barranc de la Hoz

El barranc de la Hoz, ja als darrers contraforts del Massís del Caroig a la serra d’Enguera, és una extensa zona muntanyosa ocupada predominantment per matolls i fragments de formacions forestals que allotgen moltes espècies de fauna silvestre. És un d’aquells llocs que acostume a visitar dos o tres vegades l’any, on puc gaudir d’un entorn paisatgístic únic. En este silenciós i inhòspit lloc, on tenen jurisdicció les àligues, els voltors, els corbs i la resta, la natura se’ns presenta […]

Seguir leyendo

El pit roig

El pit roig, de la familia dels túrdits i de nom científic Erithacus rubecula, és un pardalet xicotet de forma arrodonida d’uns 14 centímetres de llarg. El seu color per damunt és marronós, mentre que per baix és d’un gris blanquinós, la pitera i la cara presenten una coloració de color roig ataronjat. El mascle i la femella poseeixen la mateixa coloració, sols els individus joves están desproveïts de la taca delantera, presentant una coloració més uniforme. S’alimenta d’insectes, cucs […]

Seguir leyendo

Reflexions nocturnes

La Via Làctia és una galàxia espiral plena d’estrelles i núvols interestel·lars, on hi ha el sistema solar i alhora la Terra. És l’objecte més gran observable des del nostre planeta. A causa de la nostra situació perifèrica dins d’ella, la veiem de cant i d’una forma òptica borrosa de gran confusió a causa de la gran quantitat d’estrelles i nebuloses que se superposen. Es calcula que conté entre 200.000 i 400.000 milions d’estrelles. La distància des del Sol fins […]

Seguir leyendo

La brama

Quan les vesprades s’acurten i l’estiu arriba al final, coincidint amb el descens de les temperatures i el pas de les borrasques, a les nostres regions muntanyenques ibèriques es produeix un dels esdeveniments naturals més sorprenents, la brama, on els mascles de cérvol ( Cervus elaphus), el més gran dels nostres ungulats, experimenten el zel, inundant les muntanyes, boscos i valls amb els seus poderosos i eixordadors bramits. Per això aixequen la terra amb les banyes per dipositar als forats […]

Seguir leyendo

La serp a la cultura popular

En esta entrada de bloc parlaré sobre els dos gèneres de serps que habiten a la península ibèrica, les colobres i els escurçons, però centrant-me més en els mites i creences que s’han teixit al llarg dels segles que en la seua biologia, doncs certa mitologia reptiliana de l’Espanya profunda encara persisteix en el subconscient de moltes persones, i és el nostre deure desmuntar estes absurdes supersticions, desmentir estos bulls totalment infundats que tant de mal els han fet i […]

Seguir leyendo

El projecte quiròpter

En les historíes naturals de Jules Renard vais llegir que …no hi ha cap racó en què no penetre un tros de nit…d’ella se’n desprenen esquerdes, embrancats a l’atzar. Així neixen les rates penades. I a este origen els deuen el fet de no poder soportar la llum del dia…però, no, no són dolentes. No ens toquen mai i «armat» amb les meues càmeres vaig baixar a una de les seues «cases» per fotografiar-les. Les rates penades són unes criatures […]

Seguir leyendo

El gran gat mediterrani

Fotografia de linxs ibèrics en estat salvatge i fauna autòctona, un assolellat dia de finals d’agost. Peñalajo. Peñalajo, als contraforts més septentrionals de Sierra Morena, ja a la província de Ciudad Real, per la seua alta densitat a les seues poblacions de perdius i conills de muntanya s’ha convertit en un dels enclavaments més importants dins dels programes de conservació del linx ibèric, que com sabem és el felí més amenaçat d’extinció que hi ha al planeta. Esta zona natural, […]

Seguir leyendo