Author:mena
“Això era i no era, bon viatge fassa la cagarnera…” La cagarnera o cadernera (Carduelis carduelis) és un pardalet de la familia dels fringi.lids, molt viu i inquiet, d’uns colors molt llamatius i molt apreciat pel seu cant aflautat i melodiós. De carácter social, sol anar en xicotets grups, fent volades curtes i ràpides a baixa alçada ran a marges. Té una mida de 12 cm de llargària i 23 cm d’envergadura, des del cap a la coa, amb el bec cònic […]
Sin Dios y sin Santa María, por la chimenea arriba!… parten las brujas volando en escobas o transformadas en cárabos… rumbo a Cernégula… Cau la vesprada en algun solitari i apartat lloc de l’imponent i salvatge Parc Natural Massís del Caroig. Després d’una llarga jornada recorrent sendes i camins arribe al límit d’un bosc immens, després d’haver travessat un interminable mar d’oliveres. Albire en la llunyania bandades de fringíl·lids, bisbites i estornells per les sementeres i llaurats pels afores del […]
El pardal comú, xeu1, teuladí, teulat o viler (Passer domesticus) és un emblemàtic pardalet del paisatge urbà espanyol, extremadament lligat a l’home que sempre ens ha acompanyat i que ara està en una marcada reculada de les seues poblacions. Als carrers de les ciutats i als pobles de tot Espanya abans hi havien més xeus. Escasseja en aquells llocs on no hi ha pobles i és absent a les zones de major altitud i en boscos sense cap tipus de […]
Quan arriba el fred a les nostres contrades, ja fa algunes setmanes que ens han abandonat moltes espècies d’ocells que han emigrat cap al sud, com l’oronella, l’abellerol, l’oriol i d’altres aus estivals, que passaran l’època hivernal als seus quartels a l’Àfrica. En canvi, quan les temperatures baixen i l´hivern es mostra amb tota la seua força son altres aus que procedents de latituds més septentrionals s’acomoden als nostres paratges. Espècies com el culroig, pitroig, mosquiter, reiet, llueret… emigren des […]
El mussol europeu (Athene noctua), es un rapinyaire nocturn que desde temps inmemorials ha format part del paisatge agrícola valencià i al qual li tinc una predil.lecció molt especial. Encara recorde les primeres fotografies que li vaig fer a un mussolet amb la meua càmera analógica de pel.lícula en aquells meravellosos i nostàlgics temps pre-digitals. L’animalet es trobava al damunt d’una teula, en una caseta en ruínes, al camí de la Font de Poveda. Les imatges que vaig aconseguir estaven fosques, […]
En esta entrada parlaré d’un artròpode preciós que val la pena conèixer. És força comú, però en multitud d’ocasions passa desapercebut als nostres ulls. La Crisopa verda, Chrysoperla carnea, és un fascinant insecte de la família chrysopidae, àmpliament distribuït per diferents parts d’Amèrica, Europa i Àsia, que habita la Terra des de fa 300 milions d’anys, salvant-se de l’extinció del Pèrmic que va aniquilar a 9 de cada 10 espècies. Al seu estadi de larva es manifesten com uns ferotges depredadors […]
El trencapinyols cocothraustes cocothraustes és el més gran dels fringíl·lids espanyols. Au majoritàriament hivernant a les nostres latituds, ens visita de forma molt irregular els mesos més freds de l’any, on a la pràcticament inexistent població sedentària de la Península Ibèrica se’ls uneix un important contingent d’individus migrants procedents de Centreeuropa. Sigil·lós i difícil d’observar, és un dels pardalets més robustos i compactes de l’avifauna europea, amb una cua curta que al costat d’un cap molt voluminós li confereixen un […]
Durant les meues llargues caminades a principis de la primavera, a qualsevol racó del bosc, m’acompanya un inconfusible i peculiar cant aflautat (tiri-oliuuu), que es deixa escoltar a llarga distància, alternat amb aspres reclams que recorden el granyit dels còrvids ( cuejj). El protagonista d’estos sons que se succeiran les primeres hores del matí i en finalitzar la vesprada des de l’espessor, i al capdamunt dels arbres, és una au molt discreta, fugissera i difícil d’observar malgrat el color groguenc […]
L’esfinx de la calavera o de la mort (Acherontia atropos) és una arna molt gran, d’entre 9 i 12 cm d’envergadura. De cos llarg, gruixut, amb dos parells d’ales, les anteriors, triangulars negroses al dors amb punts groguencs, i les posteriors, més xicotetes i grogues amb franges serrades negres. Sobre el seu tòrax podem observar el dibuix d’una calavera humana, atribut que va servir a este invertebrat per aparèixer en obres tan famoses com Dràcula1 o el Silenci dels corders. […]
L’orenella comuna Hirundo rustica forma part i pregonera del bon temps dels nostres pobles i camps. Au insectívora de vol ràpid i acrobàtic, delicada, gràcil i aerodinàmica, de color negre, amb reflexos blaus metàl·lics per dalt i blancs crema a les parts inferiors. Té el front i la gola roges i un collaret negre. Les ales, llargues i apuntades, mostren tons blancs a la part inferior davantera. Construeixen els seus nius, en forma de bol de fang ensalivat, col·locant-los als sostres, i […]
